dilluns, de gener 30, 2012

Visita de la Marta

Aquest mes de gener he tingut el privilegi d'una visita "extra" de la Marta. Encara que no ha vingut per plaer, hem trobat un moment per gaudir d'un meravellós dia de navegació pleats, amb sorpresa final inclosa. Una sobtada ruptura d'un maneguí del motor ens va obligar a entrar fins el pantalà a vela. Molt divertit!

dissabte, de gener 21, 2012

Les pedres del Garraf



Aquesta situació anticiclònica ha fet baixar el nivell del mar. Avui a la bocana del port de Garraf sortien pedres per tot arreu i a les roques de l'espigó s'observava clarament la baixada. No sé si aquest va ser el problema del capità del Costa Concòrdia a l'Illa de Giglio o l'embarrancament va ser culpa de la famosa noia moldava. (cherchez la femme). En tot cas un equip de regates italià (First 44.7) que avui sortia a una competició de club ho ha pogut patir en pròpia pell. Ha quedat clavat per la quilla en el canal de dins del port i s'ha vist obligat a canviar d'amarrament. No ha pogut arribar al seu lloc. Puc certificar però, que tota la tripulació era masculina. Cap moldava a bord.
PD. (Espero que en Carles Ramos em perdoni l'ironia sobre aquesta "altre opinió" sobre el naufragi)

diumenge, de gener 08, 2012

Navegació hivernal

Desprès d'unes vacances nadalenques i d'un viatge a Paris, he retornat a les rutines habituals: la feina, les emprenyades per l'inadequada política sanitària, el cotxe nou i les navegades am el Tempura. Els matins de dissabte d'hivern són impressionants. Sol, vent i temperatura increïble. Algun avantatge ha de tenir l'escalfament global. Llàstima però que la navegació és un esport que requereix molt de temps. Has de preparar el vaixell, soltar amarres, sortir del port, recollir les defenses, pujar les veles...  Quan ja ho has fet tot, ja torna a ser l'hora de recollir. Sortir més d'hora no és una bona solució. Al matí no hi ha vent, arriba al mig-dia, justament a l'hora de dinar amb la família.  Tinc comprovat que durant un matí puc fer entre 12 i 14 milles navegant unes dues hores i mitja. Tinc ganes de poder disposar de més temps per fer travesses realment llargues. Es veritat que molt aviat serem a l'estiu. Ja he de pensar a portar a revisar la balsa salvavides, la radiobalisa, les armilles salvavides automàtiques i els extintors; també he de demanar hora per pintar la patent, ara que el varador és més econòmic i de concertar una revisió del motor amb el mecànic. L'hivern també permet seguir per Internet als privilegiats que poden navegar tot l'any. A mi m'agrada l'història  de la Taru i l'Alex, una parella de joves que van decidir penjar-ho tot, abandonar Barcelona i donar la volta al món. No són els típics jubilats avorrits, sinó una fotògrafa finesa fashion que té l'habilitat de posar a les seves pròpies fotografies i un francès antipàtic i tatuat que porta el vaixell. Fins ara navegaven en un Hallberg Rassy 35 i ara, malgrat no haver-lo venut, s'han embarcat  en el Duende, un classic i elegant Herreshoff 43'. Com que la crisi no perdona, no han pogut vendre el Caos i ara segueixen la seva aventura amb dos vaixells al Carib. Temps difícils pels navegants!