diumenge, de març 27, 2011

La coberta de teca



Ara que tinc el Tempura perfectament pintat em toca revisar la teca. La fusta és material fungible i amb el sol i els anys es va desgastant. No em crec als que diuen que l'aigua de mar la conserva, ja que les zones més mullades (proa i plataforma de bany) són les més desgastades. El problema és repassar el Silkaflex que queda massa alt o reposar el que ha saltat. Cal posar-li imprimació per que agafi. Ja en tinc pràctica. Però el veritable problema són els taps. Alguns queden a ras de la rosca que subjecta la teca a coberta. He tret alguns cargols, però en la majoria no hi puc posat el tap ja que només queda la profunditat del gruix del cap del cargol. La solució és ben senzilla. No ser tan neuròtic i relaxar-me una mica. Acavo veient unes coses que ningú més ho veu.

dilluns, de març 21, 2011

El darrer bany d'hivern


El passat divendres, amb les presses per sortir a navegar desprès de quasi un mes de pintures i arranjaments, se'm va quedar atrapada l'hèlix amb el mort. Eren les quatre, feina una tarda molt agradable. Em moria de ganes de sortir. Ràpidament vaig pensar que si avisava el bussejador ja em podia oblidar de navegar aquella tarda. El dissabte tenia guàrdia i dinar familiar el diumenge. La sogra es diu Pepa. Així que entre les ganes de navegar i les de fer una dolenteria, vaig decidir fer un capbussó. El meu amic del vaixell de fusta que envernissava la coberta m'observava amb una rialla. Despullat i guarnit amb unes ulleres de piscina roses de la seva filla, em vaig tirar a l'aigua. No cal dir que estava gelada. Feia tant fred que no aguantava gens l'apnea sota el Tempura. Van caldre tres submersions per desfer l'embolic. Finalment vaig poder sortir a navegar. Estic content de comprovar en viu i en directe que tinc les coronaries a prova de bomba. Amés, avui dilluns ni tan sols estic constipat. Ha estat una bona forma d'acomiadar l'hivern.

dimarts, de març 15, 2011

Més val anar a passejar


Alguns dies són un acumul de males noticies. Anuncien una fuita radioactiva al Japó com a conseqüència del tsunami, en Gadafi guanya terreny als rebels, el rector de la Universitat em comunica una retallada del 15% del pressupost, i m'han retingut una part de la nòmina fins que presenti no sé quins papers. Costa trobar estímuls per seguir endavant. Només voldria anar a seure en aquest banc de Garraf i contemplar la posta de sol abans de sortir a navegar tota la nit. Potser només m'ajuda la lectura dels pensaments de l'Albert Bargués durant la seva volta al mon a la regata de la Barcelona World Race. Realment és un mestre d'encaixar adversitats. Les seves reflexions d'un home normal enmig de campions sobrehumans ajuden a no tirar mai la tovallola. Potser no és tan normal.

diumenge, de març 13, 2011

Tothom vol pintar


Avui quan he anat a pagar el pintor (que afortunadament s'ha moderat) m'ha dit que havia rebut varies demandes per pintar el buc de diferents vaixells que volen ser tan bonics com el meu. Els ha castigat com en a mi. Fins l'any que ve! que aquesta tècnica és molt laboriosa i dona molta feina. Ara que ja ve el bon temps ja estarà molt ocupat pintant les patents dels que només naveguen a l'estiu. Espero que aquest de la foto no s'hagi posat a la cua, ja que no és probable que arribi a Nadal.

dimecres, de març 09, 2011

L'Amadea ha mort


El Tempura ja esta llest per tornar a surar. M'ha costat molt fer fora la sombra de les lletres del seu antic nom, Amadea, de quan era un vaixell de banera alemanya. No cal dir que el Tempura ha tornat a nèixer.

diumenge, de març 06, 2011

La propera setmana


Estem amb els darrers retocs. He aprofitat que tenia que passar el certificat de navegabilitat per compar una radio portàtil amb bateria de liti d'un sol ús (caríssima i obligatòria) i per instal·lar un AIS. Crec que és un instrument que pot ser molt interessant per les travesses. Sempre m'ha fet mandra posar una paella de mig metre de diàmetre al pal. Empitjora l'estabilitat i dificulta el pas del gènova. L'AIS és una bona solució ja que tots els vaixells professionals en porten i per tant emeten senyal. Segurament és poc probable col·lisionar mar endins amb un altre vaixell esportiu. Espero que en un futur tothom en tingui que portar. Els radars tampoc son adequats per identificar objectes flotants no identificats que serien l'altre possible cause de col·lisió. En tot cas és un aparell molt divertit i molt xafarder. Dona molta informació dels vaixells que et trobes en les travesses. M'agradaria posar també una placa solar, però el lloc adequat per instal·lar-la sense trencar l'estètica és on actualment tinc la balsa salvavides. Podria posar la balsa al balco de popa i la placa davant del parabrisa. Però em sembla complicat. A vela sempre és molt negatiu posar pesos a proa i a popa. Ja ho aniré madurant. De tota manera ja em clavarà prou en Miquel Àngel. A la foto apareixen en Jairo i el seu ajudant acabant la Capella Sixtina. Em sap greu tenir que estar "navegant" amb l'ordinador aquest cap de setmana tant llarg i solejat.

divendres, de març 04, 2011

Quasi


Segurament en Miquel Àngel va tenir menys problemes per pintar la Capella Sixtina que en Jairo per pintar el Tempura. Ha plogut, ha fet vent, fred i moltes altre coses però finalment desprès de tres setmanes és comença a veure la diferència entre bavor (acabat) i estribord (en progrés).