dimecres, de desembre 29, 2010

El Village de la Barcelona World Race


Jaume Munbrú responent a la premsa. Gràcies a la BWR la nàutica esta començant a ser mediàtica

Desjoyeaux, el fill del creador del Glènans, possiblement el futur guanyador de la BWR.

Michèle Paret i Dominique Wavre, una parella suïssa que només es retroba a les regates. Curiós. Sembla que ella esta molt més "cachas" que ell que té un aspecte d'escanyolit. Segurament però que té d'altres habilitats.

Loïck Peyron i Jean-Pierre Dick, els guanyadors de l'anterior edició.

dilluns, de desembre 27, 2010

Barcelona World Race



Tota mala noticia té una contrapartida positiva. Si et va malament la feina, doncs tens més temps per navegar. Si no et treuen el Tempura al varador per pintar, doncs pots anar a la sortida de la Barcelona World Race. Així ho faré.

Espero que aquest any la Guardia Civil ordeni bé els espectadors i no els posi al mig de la trajectòria dels vaixells. Segurament hauran aprés que els velers no poden anar en línia recta a la boia de desmarque que tenen al vent. Estic molt il·lusionat per veure quin paper fa en Cali. És un noi que havia navegat alguna vegada amb nosaltres amb el Farra (un Farr de 31 peus). Recordo que a una de les primeres regates que varem fer amb el Farra, que justament va ser a Garraf, s'ens va quedar una drissa enredada a dalt del pal. En Cali, sense pensar-ho dues vegades i sense arnés, es va lligar un altre drissa a la cintura i aprofitant l'escorada de la cenyida va pujar per la vela fins dalt del pal per desfer l'embolic. A l'arribada la resta de regatistes varen comentar la gesta. Com que no sabien que portàvem un tripulant excepcional, un navegant habitual del Farra, al voltant de la seixantena, va aprofitar el malentès per fer veure que ell havia estat l'heroi.

dijous, de desembre 23, 2010

Vacances de Nadal


Sovint no som conscients del privilegi que suposa viure en un país en el que malgrat no plou mai al gust de tothom, si que ofereix un clima envejable per a tots. Sinó que li diguin al suec del "Akvileja" que fa tres dies es va trobar el seu vaixell bloquejat al pantalà per una capa de 37 cm de gel. El mol innocent volia fer "la navegada de Nadal". Jo si que la podré fer, ja que seguim "sin noticias de Gurb" i tindré el vaixell a l'aigua per anar a la sortida de la Barcelona World Race. I will keep you informed (es nota que ja és aquí la filla americana).

divendres, de desembre 17, 2010

L'infern Català


Es diu que hi havia una vegada un home que s'havia portat malament durant tota la seva vida i que en conseqüència va estar condemnat a anar a l'infern. Malgrat tot, com que no era tant dolent, Sant Pere li va concedir un privilegi i li va preguntar:

- On vols anar, a l'infern català o a l'alemany?
- Com és l'infern alemany? Va respondre l'home.
- Doncs, és un lloc o cada matí baixa un obrer amb un cubell ple de merda i una brotxa. Passa tot el dia pintant de dalt a baix a tots els pecadors que hi viuen.
- I com és l'infern català? Va continuar indagant l'home.
- Doncs, és exactament el mateix. Cada matí baixa un obrer amb els mateixos instruments i fa la mateixa feina.
- Així, on és la diferència? va preguntar l'home tot preocupat.
- Doncs que a l'infern català, un dia l'obrer esta de baixa, l'altre no han portat la merda o s'ha oblidat d'agafar la brotxa.

La conclusió és molt senzilla l'infern català es un bon lloc per viure, però un mal lloc per treballar.

Això mateix és el que m'ha passat. Aquesta setmana tenien que posar el Tempura al varadero per a pintar les ratlles blaves i polir el blanc. Tot era a punt, però diuen que no ha arribat la pintura. Si la cosa s'endarrereix molt arribarem a Nadal que és quan el pintor fa vacances...... País, que diria en Forges.

PD. L'acudit de l'infern es confirma. La setmana passada era la pintura, aquesta esta de baixa amb la grip. El post era premonitori.

divendres, de desembre 10, 2010

Les regates són com les tómboles


Les regates són com les tómboles, i no és perquè es guanyin de forma aleatòria. Ben al contrari, els guanyadors sempre són els més bons. Faci el temps que faci i portin el vaixell que portin. Ho dic perquè els organitzadors saben acontentar a tot-hom. "Siempre toca, sino es un jamón es una pelota". A les classificacions de la regata Corinthian apareixem els cinques del nostre grup el dia de la regata i els setés de la classificació final, malgrat que no vàrem fer les dues regates llargues. El que no es conforma és perquè no vol. A la foto el petit Tempura apareix tapat pels velers de regata (ESP 8590).

dilluns, de desembre 06, 2010

Bones cenyides del Tempura


M'hagués pogut imaginar que una regata del 5 de desembre, coincidint amb el pont de la Constitució no podía estar reservada per a "domingueros". Efectivament a l'esmorzar previ a la regata hi van anar arribant un conjunt de vells coneguts experts navegants de Vilanova, el Marítim i el Port Olímpic. Hi havien 12 vaixells inscrits al grup de creuer i 3 al de promoció. No cal dir que el Tempura era el més lent per ràting. El recorregut era un triangle olímpic amb les boies separades una milla i mitja. En definitiva, una feinada pels dos sèniors i pel jove inexpert.

Bufava un vent de 260º de més de 15 nusos que feia unes ràfegues que en contacte amb els penya-segats del Garraf produïa unes rolades curioses. El cel era cobert, però la temperatura agradable. Només van caure unes gotes quan aparellàvem.

Malgrat tot vàrem fer una bona sortida i una millor cenyia. Vàrem passar els quarts a la boia de cenyida. Estàvem contents ja que ens manteníem al mig de la flota malgrat que teníem menys tripulants i molt pitjor ràting. Malauradament al primer llarg ens va costar aixecar el genaker i ens varen passar dos vaixells. Posteriorment les coses es varen anar complicant. El jove acompanyant es va marejar i teníem que esperar que el pobre noi descarregués per a poder fer les maniobres. El Tempura però es mostrava superb a les cenyides, especialment quan pujava el vent. Aguantava l'angle de cenyida millor que els regata més lleugers. Al final vàrem acabar vuitens en temps compensat, però a tres minuts del cinquè. En tot moment vàrem estar dins de la regata. El que té molt mèrit si considerem els contrincants, la tripulació reduïda i l'aspecte del Tempura: ancora a la proa, enrotlladors, veles de dacron. En tot cas, em costarà molt tornar a convèncer al meu jove que vingui a una regata. Potser no vindrà ni al dinar de Nadal.

dissabte, de desembre 04, 2010

Regata de Nadal


El Tempura s'estrena en una regata de boies a Port Ginesta. És la prova de Nadal que esta dins la Regata Corinthian que surt del Marítim de Barcelona el dissabte, fa la competició de Nadal a Port Ginesta el diumenge i retorna a Barcelona el dilluns. També s'estrenarà en l'art de la competició nàutica el company de la meva filla. Espero, pel meu bé que li agradi. (foto: port del Garraf ahir al vespre amb l' iphone)