dimarts, de maig 21, 2013

El Tempura net


 Desprès d'una amarrada forçosa per acabar de curar l'hernia i atendre les obligacions familiars, he retornat al Tempura. Malauradament en un plujós cap de setmana llarg. Vaig invertir el divendres a netejar-lo. Que poc dura net. Per això el vaig fotografiar en els seus pocs minuts de glòria. El dissabte però no vaig poder resistir les ganes de fer una sortideta. Va ser meravellós. Hi havia un mar de fons de Garbí amb un vent aponentat de força 4. Que bé navegava el Tempura. Pujava meravellosament les onades. Feia al voltant de sis nusos de GPS malgrat el mar de proa. Aquí vaig començar a fer el que diuen els llibres per passar les onades. Orsar una mica quan s'atura al pujar l'onada i arribar a les baixades. Però les onades del Mediterrani venen massa juntes. Aquesta deu ser la teoria de l'Atlàntic, on les onades són molt més llargues. Quasi feia més via fent el contrari, donar-li una mica de camí per agafar l'onada amb força i aprofitar la baixada per guanyar barlovent. Potser no corria tant però anava més al vent. La tornada, amb vent per l'aleta, va ser relaxant. Tant, que vaig quedar adormiscat. Suposo que van passar factura els esforços de la cenyida i la maca d'entrenament. La conclusió: he de sortir cada setmana. He de retornar al ritme de vida habitual.