diumenge, de maig 30, 2010

Cebiche de tonyina


Sóc dels que creuen en les casualitats i dels que pensen que les coses passen per que sí. Crec que són uns ingenus els que opinen que tot esta premeditat i que hi han uns totpoderosos que mouen tots els fils i fan complots mundials. Esta clar que en hi han uns que ho intenten, però afortunadament no s'en en surten del tot. En aquest blog ha passat un altre casualitat. Al mateix temps que feia referència del blog de la Taru i l'Alex que volien donar la volta al mon en un Hallberg Rassy 35, ells van passar una nit al Garraf. Mireu al seu blog quines fotografies més boniques del Garraf. És ben cert que la bellesa esta als ulls del que mira.
Per cert, aquest any s'han avançat les tonyines. En hi han moltes. Malauradament encara són petites. Espero que la resta de pescadors faran com jo i retornaran al mar totes les tonyinetes petites que pesquin. Avui en hi he retornat tres. Les altres duges serviran per fer cebiche de tonyina. A continuació la recepta de la meva filla Marta:

1 lliura de tonyina, tallada en daus de 1/2 polzada
1/2 ceba vermella, tallada a daus petits.
1 dent d'all picat
1 to 2 xilis, sense llavors i tallats a daus petitets.
1 cullerada d'alcaparres
1 aguacate madur tallat en daus petits
sal i pebre a gust.
1/3 tassa de suc de llima
1/4 tassa d'oli verge d'oliva
1/4 - 1/2 cup de cilantro picat
amanida, rúcula o espinacs per servir.

1. Tallar la tonyina i posar a la nevera mentre prepareu la resta d'ingredients.
2. posar la ceba a un bol petit i cobrir amb aigua. Deixar-la durant 5 minuts, després escórrer l'aigua i assecar amb tovallons de paper.
3. a un bol mitjà, combinar la tonyina, l'all, el xili, les alcaparres, l'aguacate, sal i pebre i dues cullerades del suc de llima. Barrejar amb compte. Afegir la tonyina al bol.
4. Barrejar la resta del suc de llima i de l'oli d'oliva. Afegir a la tonyina i barrejar tot. Afegir sal i pebre al gust. Cobrir i posar a la nevera durant 15 minuts, barrejant de tant en tant.
5. Just abans de servir, afegir el cilantro i barrejar tot. Provar i afegir sal, pebre o oli si fa falta. Posar amanida als plats i posar el cebiche a sobre per servir.

dilluns, de maig 24, 2010

The World Tour


Hallberg Rassy ha publicat en la seva web aquest blog de la Taru i l'Alex que s'anomena: "The World Tour". Ella és finlandesa i ell francès. Volen donar la volta al món en un Hallberg-Rassy 35. De moment són a Barcelona i ja han fet una excursió a la Costa Brava. Sembla que malgrat les bones intencions no es desenganxen de la vida urbanita. Treballen més de deu hores diàries i no tenen temps de preparar el vaixell per la travessa. El blog val molt la pena per les seves fotografies. Semblen més artistes que mariners. A mi de moment m'han inspirat per anar a passar un cap de setmana a Roses. El meu germà s'encarregarà de buscar un amarrament. El tema més complicat però és aconseguir un amarre.

dissabte, de maig 15, 2010

Navegant per Grecia sense sortir de casa


Avui, quan posava Boracol a la coberta del Tempura, he pensat que hem copiat el pitjor de Grècia. Només hem sabut ser tant obedients com ells, acatant les indicacions de la Unió Europea i dels Estats Units. No hem imitat les platges solitàries d'aigua clara. A la imatge mostro el vaixell que vàrem llogar l'any 2005 a les Iòniques. Una setmana inoblidable navegant amb cinc dones (dona, dues filles, cunyada i neboda) per unes illes solitàries en les que el propietari del restaurant t'ajudava a amarrar per assegurar-se el que sovint era l'únic client. Perquè no hem copiat tot això?

diumenge, de maig 09, 2010

l'Acrobat a les Açores


Les peripècies de l'Acrobat no finalitzen. L'Amador va decidir retornar tot sol, creuant l'Atlantic com un veritable navegant de la Vendee Globe. Avui, he vist que ja ha arribat a les Açores (vuere el recorregut). No hi ha dubte que aquest noi té un gran futur nàutic.


L'equip també ha tingut el seu moment de glòria apareixent a la portada d'una revista nàutica.

dissabte, de maig 01, 2010

Llevant i mar plana


Ahir, 15 nusos de llevant i mar plana. ¿Que més es pot esperar? A les set de la tarda vaig passar davant la sortida de la regata Port Ginesta-Sant Carles de la Ràpita. El Skipper va fer una molt bona sortida però aquest matí en Mariano m'ha informat que quan eren a punt d'arribar ha caigut el vent i no han acabat fent tant bon paper. Jo vaig estar a punt de trabutxar i seguir-los fins a l'arribada. Feia un bon vent, una temperatura agradable i tenia galetes i aigua a bord. Però aquells segons de rauxa varen ser efímers. Sopar a casa i a veure la tele. Quines ganes tinc de poder passar encara que sigui un cap de setmana al Tempura!