dilluns, de març 31, 2008

Tramuntana i pluja a la Costa Brava


El pintor, el temps i la família van permetre que la Dolors i jo poguéssim sortir del Port Olímpic el mateix dijous a mig mati. Amb un vent de migjorn molt lleuger el genaker no donava més de 3 o 4 nusos de velocitat al pesat Tempura. Dominava la mar de fons que venia del nord-dest com consequència de la Tramuntana. Ràpidament vaig passar al "moto-veler" per poder arribar a sopar a Palamós. De fet hi varem ser al vespre, amb una mitjana de més de sis nusos. Els del Club Nàutic de la Costa Brava no van ser gaire hospitalaris i ens van deixar tota la nit a la gasolinera. El vigilant es va quedar emboscat pel fum de la sega cigarreta dins la garita. Un bon sopar a casa d'un empurdanés que desconeixia la targeta VISA però que dominava les gambes i les cloïsses ens va donar ànims per a dormir calents al Tempura amb tota la calefacció donada. El sol ens va despertar amb una brisa que ens va permetre farribar a Llafranch a vela passant per les Formigues. Un arrós amb trompetes de la mort i tornada a vela cap a la Marina de Palamós.


Les prediccions desaconsellaven seguir cap al Nord, efectivament l'endemà pluja i fred. Una bona ocasió per a tornar a menjar bé i fer migdiades al Tempura. El diumenge vàrem començar el retorn, la Dolors temía la Tramuntana, però vam agrair aquest vent de popa que ens empenyia plans cap a Blanes. L'alegria va durar poc, ja que ràpidament entrava un Garbí que ens obligava a fer bords. A l'alçada de Blanes començava a ploure i vam decidir amarrar. Al port hi havia un gran ambient per un campionat mundial femení de vela lleugera. Amb un sol brillant i una lleugera brisa vam sortir de Blanes l'endemà fent bordades per a superar la punta del Tordera. Al mateix temps passava un Ro de 34 peus italià. Va anar endins i va treure les veles. Nosaltres havíem superat el Tordera i anàvem cenyint cap el Port Olímpic. Era una bona ocasió per a fer curses amb els Italians. Ho vam fer durant hores i he d'admetre que costava desenganxar-se. El vent va anar punjant i això ens va facilitar que arribéssim a perdre'ls. Com deia la Dolors, "tu vas estressat, però ells potser no fan cap cursa". En tot cas, ens va agradar veure el Montseny nevat des del mar.


Arribant a Barcelona el vent de proa va va pujar a més de 20 nusos. Semblava que estiguéssim al tràiler de "Deep Water". Els grops mediterranis tenen aquestes coses. Vam amarrar al Port Olimpic i el divendres següent el vaig baixar al Garraf. No gaire bon temps, però un vent suficient per a fer unes quantes milles a vela i com sempre en el Mediterrani, la majoria de cenyida.

dissabte, de març 15, 2008

La Setmana Santa


S'acosten uns dies de festa que volem aprofitar per navegar per la Costa Brava. Com cada any, els pronòstics son dolentíssims, tinc un constipat horrible i el pintor no ha acabat de barnissar el plan. Com sempre, tots els elements en contra, però res de tot això impedirà que el proper dimarts per la tarda comenci a pujar el Tempura. Estic segur que ens ho passarem tant bé com l'any passat al Delta malgrat que només va fer un únic dia de sol.

dijous, de març 06, 2008

Je ne veux pas travailler

Ser empleat pùblic és un plaer. Es poden penjar videos com aquest durant les hores de consulta