diumenge, d’abril 25, 2010

Una història de volcans, cendres i generositat a Garraf


La Globalització és arreu, fins i tot al Garraf. Quan el mecànic em va comunicar que calia canviar el segellador de l'eix del timó només vaig pensar en la factura. Per minimitzar problemes em vaig oferir a posar-me en contacte amb els de Hallberg Rassy de Suècia que de forma molt eficient em varen enviar un esquema de desmuntatge per email i em comunicaren que m'enviaven les juntes per correu postal urgent. Arribarien en un parell de dies. Jo seguia preocupat amb la factura del varador i amb la que em clavaria el mecànic. Li vaig comunicar totes les meves tribulacions al meu amic Mariano que ràpidament em va dir: ¿Ja t'arribarà la junta amb el col·lapse aeri Europeu pel volcà? Efectivament! Ostres! No hi havia caigut. L'aeroport d'Estocolm estava tancat per les cendres de l'erupció del volcà islandès. La globalització és terrible. Amb l'Internet i els mòbils ens fa l'efecte que tot és aquí mateix i no és així. Un volcà islandès retenia el Tempura al varador i augmentava la meva factura. Increïble, sembla de pel·lícula de James Bon.

Malgrat tot, i sense les peces, el mecànic va procedir a desmuntar el timó per revisar que a banda de les juntes no hi haguessin altres problemes. Per aquelles casualitats de la vida, aquell dia el mecànic tenia un espectador inesperat. Era el propietari de l'altre Hallberg Rassy del Garraf, un 31 peus que porta el mateix timó que el meu 34. Volia veure com es desmuntava perquè justament el seu vaixell, encara que era totalment nou, tenia el mateix problema que el meu. Ja havia rebut el recanvi però no el precisava en aquell moment, ja que el seu vaixell encara era a l'aigua. Generosament em va cedir les seves juntes que varen encaixar perfectament en el timó del Tempura. L'endemà, desprès de massillar la reparació, van posar el Tempura a l'aigua.

Aquest divendres, una setmana més tard d'haver-les demanat, han arribat les meves juntes i els hi he pogut retornar. El Tempura ja navega totalment estanc. Curiosament les casualitats no s'acaben aquí. El generós armador del Hallberg Rassy 31 del Garraf és company de professió i possiblement també de curs. Encara que en aquella època al Clínic es formaven tants metges que no ens coneixíem tots. Eren els temps del Dr. Ganon. Ara el Dr. House també destapa vocacions, però la selectivitat s'ocupa de només deixar entrar les noies. Com a les discoteques

Desa com a esborrany

dimecres, d’abril 14, 2010

El TEMPURA al varador


Com cada any, l'arribada de la primavera marca l'inici de la revisió del Tempura. Malauradament cada vegada és una mica més vell i precisa més cosetes per fer la posta a punt. Afortunadament la sang encara no arriba al riu. Mostro l'imatge del Tempura ahir al varador feta amb el meu iPhone a les set del vespre. És difícil coordinar pintors i mecànics, malgrat que afortunadament al Garraf no hi ha cap problema per treure el tempura de l'aigua i per aconseguir que el pintor i el mecànic t'atenguin amb rapidesa. Aquest cap de setmana no navegaré, però ja puc començar a somiar amb l'estiu. Tornar a reprendre l'il·lusió d'anar a Tunísia. Potser passant per Carloforte (Sardenya) per evitar fer travesses de més de 24-30 hores. De moment encara es pot somiar, desprès veurem si la meteorologia, la feina, la família, o els tripulants em permetran complir el meu desig. Esperem que pugui ser.