diumenge, de novembre 30, 2008

Llevantada


Aquest dissabte he anat a regar el tempura i a seguir reparant un petit cop al gelcoat. No ha calgut treure la màniga perquè plovia i la llevantada feia passar les ones per sobre l'espigó. Amb la ratxa que porto, si no estiguessin les veles esquinçades segur que aquesta tempesta m'hauria enxampat navegant. Aquest hivern de fret, borrasques, neu i crisi ha fet oblidar l'escalfament global. Pobres venedors de plaques solars i generadors eòlics.

diumenge, de novembre 23, 2008

Baccarat



L'aturada forçosa a l'espera que l'assegurança acabi d'esfullar la margarida, m'ha permès fer uns petits arranjaments i passejar-me pel port. Cada dia tinc que anar a mirar el Baccarat, un yawl de 52 peus dissenyat per Stephen & Sparkman. Una joia, que segons el butlletí de l'associació de propietaris de Stephen & Sparkman va ser completament restaurada l'any 1999 i que pertany a un holandes anomenant Hans Kettering. Té farratges de bronze i poliches de fusta. Esta impecable, sembla acabat de fer. Fa un parell de mesos que hi és i suposo que hi serà fins el proper estiu. El propietari que ara deu navegar pel Mediterrani l'haurà deixat per hivernar. El port és tranquil però de ben segur que no el varen avisar de la polseguera que hi ha al Garraf. Em temo que per assegurar-se de que l'any que ve també torni, el president del Club el fa regar a diari. Mireu la màniga sobre la coberta. Tal com està, de ben segur que no l'ha deixada en Hans de Rotterdam.

dilluns, de novembre 17, 2008

Aprofitar la parada


Aquest amarratge forçós motivat per la lentitud de la companyia d'assegurances per donar el vist i plau als danys i pagar m'ha permès arreglar una mica el pobre Tempura. He netejat la tapisseria que encara era bruta de sal del Tirrè i he canviat les bateries. He fet el negoci amb un amic mecànic que les ha aconseguit a bon preu. També he començat a preparar el viatge de l'any que ve. He anat a Força 6 a comprar el llibre de Rod Heikell del Nord d'Africa, però no l'han trobat. Era perdut dins les caixes que s'havien emportat al Saló Nàutic. Ja hi tornaré la setmana propera. Al Google Maps he vist que la costa del Nord d'Àfrica és a 170 milles de la costa de Mallorca. A veure si aquest any la travessa és un passeig i no enxampo més tempestes. Amb aquest ritme acabaré fent la nova versió del llibre "Navegar con Mal Tiempo", que és molt bo per cert. Una pacient em va regalar la darrera edició.

dissabte, de novembre 08, 2008

Les conseqüències de la tempesta





Les proves de la tempesta, un anemòmetre perdut, la major i el gènova esquinçats i la corriola del cap de l'enrotllador del gènova arrancada. Ara he de fer tota la burrocràcia de l'assegurança i a perseguir el veler i els instal·ladors. Sort que avui ja he començat a netejar i endreçar el pobre Tempura, que no ha perdut ni la compostura ni l'elegància. El meu nebot de Pamplona assegura que ja no tornarà a navegar. No és veritat ja que em va acompanyar a portar el vaixell de Tarragona a Garraf.

diumenge, de novembre 02, 2008

Tornado a Salou i nosaltres navegant




L'1/11/2008 a les 23:30 el Xut, el Tempura i jo sortim del port de Benicarló per fer una travessia fins al port de Gavà. La previsió era de pluja i de vent en força 2-3. Prenem el rumb 054 a motor aconseguint més de sis nusos de velocitat amb vent de Nord-Oest de 8 nusos amb la major hissada i el Gènova enrotllat. Quan ens apropem al Far de Tortosa s'intensifica la pluja i puja el vent a 12-14 nusos, per la qual cosa arrissem la major. A les 5:00 del 2/11/2008 quan estem creuant el Golf de Sant Jordi el vent rola cap el Sud-Est i va augmentar progressivament de velocitat. A les 5:30 les ratxes són de gairebé quaranta nusos. Recollim la major amb gran dificultat i hem d'utilitzar el winche per enrotllar-la a l'enrotllador de la major. En el procés s'esquinça. Alhora el Gènova que estava enrolat i lligat amb un cap comença a desenrotllar-se i és impossible recollir-lo. En intentar recollir-lo amb winche arranquem el suport del cap de l'enrotllador i el Gènova acaba sortint bategant i comença a esquinçar-se. A les 6:30 quan ja havíem perdut l'anemòmetre de dalt del pal, arrencat pel vent, decidim entrar al port de Tarragona ja que és l'únic de la zona amb una bocana prou àmplia. Arrumbem a 000 i amb grans ones i un vent intensíssim correm el temporal fins a entrar al port on acabem entrant per la bocana a les 10:00 i amarrant en el Serrallo a prop de la Llotja de Pescadors. Era impossible entrar al port esportiu per la seva bocana estreta. En aquell moment les ones passaven per sobre del moll del port comercial. Els de salvament marítim que ens ajuden a amarrar assenyalen que hem pres la decisió adequada. Afortunadament no vaig fer cas al meu nebot que mentre feia el video, em recomanava anar al port de Salou. Avui a La Vanguardia recullen els danys de Salou a la portada. Es varen registrar vents de 160 km/h

Danys:

1. - Gènova enrotllable esquinçat
2. - Major enrotllable esquinçada
3. - Anemòmetre de pal perdut
3. - Suport del cap de l'enrotllador arrencat.