dilluns, de desembre 24, 2012

Marinat de Tonyina

 Fa mesos que arrossego l'esque sense cap èxit. Ja tinc assumit que a partir de novembre no s'agafen tonyines, però el passat dissabte en va caure una. No sé si per la temperatura primaveral o perquè justament era el dia de la loteria. A 6,5 milles davant de Garraf, quan feia un gir per esquivar el Rodamón que també feia el curri vaig escoltar l'agradable soroll de la canya. Era una tonyineta despistada que com les més espabilades es va posar sota el Tempura per a intentar trencar el fil. Però no! la vaig pujar a bord. A casa la vaig congelar per matar el possible anisakis i la vaig preparar marinada. La recepta és molt senzilla.

S'agafa 1/2 litre d'oli de girasol i s'escalfa fins a gairebé l'ebullició. Llavors s'hi tiren 250 gr. de gingebre tallat a rodanxes fines. Es deixa reposar durant 2 hores i es retira el gingebre. S'agafen 250 cc d'aquest oli i s'hi afegeixen 75 cc de soja. Es talla un llom de la tonyina a daus de 2 cm i es deixa marinar durant 10 minuts en aquesta mixtura. La tonyina marinada es pot guardar tant temps com es vulgui en els altres 250 cc d'oli de soja reservats. Els daus s'empolvoren amb grans de sèsam i amb cibulet triturat. Es serveixen punxats amb un escuradents. Aquest és el procés complert de la tonyina: del mar fins a la boca. Bon Nadal a tothom!


diumenge, de desembre 02, 2012

Panamax creuant Panamà

Panamax creuant Panamà from Joan Gené on Vimeo.

Aquesta passat novembre he viatjat a Panamà per feina i òbviament no he pogut deixar de visitar el canal pel que m'agradaria passar algun dia amb el Tempura. Un Panamax, el vaixell amb la màniga més gran que pot passar pel canal (només cedeix mig metre par banda a la resclosa) paga al voltant de 300.000 US $ per les vuit hores de travessa. Lògicament precisa molts remolcadadors i mobilitza un gran nombre de persones. Un petit vaixell de vela que s'espavila tot sol, pot passar per mil o dos mil dolars. Només cal que asseguri a les autoritats del canal que pot navegar a 7 nusos, que és la velocitat que ha de mantenir per arribar al mateix temps que el  Panamax que acompanya per aprofitar les rescloses. Gràcies a Deu a Panamà plou molt, ja que les escluses que pugen els vaixells a 26 metres per sobre el nivell del mar i desprès el tornen a baixar (3 rescloses per banda) funcionen per gravetat buidant el contingut del llac. Sorprèn que aquesta immensa obra, feta a principis del segle passat (1913) pels nord-americans, i retornada a Panamà per l'acord Carter-Torrijos, funcioni encara de la mateixa manera. Les portes de les recloses per exemple son en cara les originals. Al costat però es veuen les obres del segon canal que permetrà el pas de vaixells de manega superior a la dels coneguts com Panamax. Avui com espectador. Aviat com protagonista.