dimecres, de juny 26, 2013

Quan va entrar el Sud

Foto Els Montanyassos davant de Vilanova

"Cuando entró el Sur fué magnífico" em deia un noi gallec recentment incorporat al Club de Garraf. Vàrem coincidir a Torredembarra aquest pont de Sant Joan. Un Garbí moderat ens hi va portar el dissabte. Però el front de la berbena feia témer el pitjor. Xiulaven els pals i picaven les drisses. La Méteo tampoc era gaire tranquil·litzadora. Assenyalava Tramuntana al Golf de Lleó i a Menorca i aquesta situació portava inestabilitat i mar de fons a la Costa Daurada. Vaig coincidir amb l'Alex a capitania. "Luego entrará el Sur y voy sólo" em va comentar amb temor. Em vaig oferir a estar en contacte per ràdio malgrat que només tenia l'ajuda de la meva dona. Els dos coneixíem el parte i temíem una incòmoda tornada a Garraf. Com sempre les previsions van ser poc acurades. Al cap d'un parell de milles el terral que ens empenyia es va aturar sobtadament. Després d'uns minuts de calma es va fer el Sud. Quina meravella, primer només bufaven sis o set nusets. Vaig aixecar un genaker i vaig posar el Tempura al través per anar guanyant velocitat. Anava més endins del que calia però al menys mantenia al voltant de 5 nusos de velocitat. De mica en mica el vent va anar pujant i ens va permetre arrumbar directament a Garraf a més de set nusos. Poc a poc vaig anar atrapant l'Alex a la canya del seu First clàssic que havia sortit una mica abans i havia fet un tros a motor. A port em comentava la seva alegria quan va entrar el Sud. Aquell vent que tant temia i que va ser tant agradable per navegar. El que no sap és que aquest ventet tèrmic hi és quasi sempre a casa nostra. Som més privilegiats del que pensem.

dimarts, de juny 11, 2013

Melva en escabetx



El Juny plujós m'ha portat més cap el blog que cap el Tempura. El divendres però vaig poder sortir a navegar. Mar plana, Garbi força 2 que va anar caient al fer-se fosc. Em desplaçava forçosament lentament a vela per la manca de vent quan vaig fer la primera captura. Als pocs metres la segona. Era davant de Garraf i a poca profunditat. Arrossegava a 4 nusos aquells esqués antics que vaig comprar a en Xavi de rebaixes. Són boníssims, llàstima que quasi no en queden.

No vaig seguir donant voltes per la zona com hagués fet qualsevol bon pescador. Vaig continuar mar endins gaudint de la suavitat de la cenyida. Al tornar no vaig tenir més sort, malgrat passar exactament pel mateix lloc, prèviament marcat al GPS.

Quan regava la canya a la torreta del pantalà, un home fornit, dins la cinquantena, segurament company de pantalà, em va preguntar per les captures. Semblava molt experimentat. En la conversa vaig descobrir que era un gran expert en tonyines. Vaig aprendre que jo no pescava tonyinetes ni bonítols com pensava, sinó melves. Es distingeixen dels bonítols pels seus lloms zebrats. Afortunadament no hi havia cap veda pel moment. Em va explicar que era un gran pescador. Havia pescat tonyines de més de 200 kg, però que no es podien pescar fins a l'octubre i que et multaven 3.000 € si en capturaves una de pes inferior als 30 kg. Ell però, es dedicava a pescar-les per marcar-les i tornar-les al mar per fer-ne un seguiment. Em va semblar tot molt interessant, però vaig marxar corrent cap a casa a fer la melva en escabetx. Em van quedar bona, encara que una mica curta de suc com es pot veure a la segona foto. La propera vegada tiraré més aigua, oli, vinagre i vi.