dissabte, de desembre 31, 2011

Bon any 2012


Malgrat diuen que el món s'acaba aquest proper 2012, jo seguiré treballant. Justament per aquest esperit contradictori i negacionista de la crisi, he fet unes vacances de Nadal a París amb tota la meva família. Allà he vist com els vaixells de la Volvo Ocean Race navegaven per sobre els cotxes dels Camps Elisis i he comprovat que els francesos segueixen vivint a les "péniches". Per continuar passant de tot he comprat un cotxe nou (segurament l´únic que s'ha venut aquest 2011) i curiosament la matrícula té els números de la meva vela, encara que no amb el mateix ordre 985 i les lletres de la marca del Tenpura: HR (Hallberg Rassy). Bon Any a tothom. Segur que ens anirà molt millor!

divendres, de desembre 16, 2011

Ponentada a Garraf

Finalment l'anunciada ventada no ha estat a Garraf tant forta com deien. La roca que presideix el port ofereix una protecció natural als vents aponentats. Com que bufava de terra el mar tampoc estava massa agitat. Com veureu al vídeo, desprès de l'experiència dels cops a la línia blava amb la llanxa, he preferit deixar el Tempura perfectament abarloat amb el vaixell gros de pesca que no és tant perillós.

dijous, de desembre 15, 2011

La Gran Ventada

Desprès de la Grande Bouffe vindrà la Gran Ventada. Anuncien força 7 per demà i el Club Nàutic, que ha millorat molt amb el nou president, ens avisa que amarrem bé els vaixells. Intentaré anar a revisar-ho encarà que per a mi demà serà la gran arribada ja que desprès d'un any d'absència a Barcelona, la meva filla i el seu marit arriben al Prat demà al matí. Estimo molt el Tempura, però molt més a la meva filla (encara que no ho cregui) i aniré a l'aeroport i estaré amb ella tot el dia que he agaft de lleure.

dimarts, de desembre 06, 2011

Friki

La meva filla diu que soc com aquell de la pelicula Smoke, que cada dia feia una foto de la mateixa cantonada de Nova York, en definitva que soc un friki que sempre fa fotos i vídeos del mateix lloc

diumenge, de desembre 04, 2011

The Garraf Globe

Dissabte 3 de desembre. Hem d'esperar tota una setmana de rotllos per a gaudir uns minuts.

diumenge, de novembre 20, 2011

Cap de Setmana Electoral



He passat aquest cap de setmana electoral  a bord del Tempura. El divendres, quan buscava infructuosament una tonyina vaig saber per RAC1 que la Chacón no volia aparèixer al debat d'en Josep Cuni a TV8. El dissabte vaig reflexionar navegant al llarg de la costa de Castelldefels amb un vent de 10-13 nusos del Nord-Nord-Est que venia de terra i que permetia navegar molt ràpid de cenyida cap al Prat. Al vídeo mostro la velocitat de GPS ja que per mandra no havia muntat la corredera. L'alegria va durar fins que va aparèixer la pluja. Avui anirem a votar en un dia solejat. No sé exactament que votem, ja que tot sembla apuntar que en Rajoy serà president fins que la Merquel vulgui. Bé, aquest blog no és per parlar de política.


diumenge, de novembre 13, 2011

Estiuet de Sant Martí


Estiuet de Sant Martí al Garraf from Joan Gené on Vimeo.

Desprès d'una setmana estressant, amoïnat amb les meves petites coses, he gaudit d'un meravellós dissabte al matí, amb un vent de 7-10 nusos, mar pla i temperatura estiuenca en ple mes de Novembre. Que més puc esperar. La cerveseta, és clar!

dimecres, de novembre 09, 2011

50 anys de Saló


He celebrat el 50 aniversari del Saló Nàutic de Barcelona anant a visitar l'exposició flotant del Port Vell amb el meu amic i company de navegades Mariano. Aquí apareix en una foto feta amb el telèfon mòbil al interior d'un meravellós Hallberg Rassy de 64 peus. Segurament la peça més valuosa de l'exposició. Un caprici de dos mil·lions d'€. Aquest vaixell és propietat d'un alemany que desprès d'haver-lo mostrat al Saló de Gènova i de Barcelona se l'emporta el proper dilluns a Mallorca, tal com m'ha comentat l'amic Miquel Carrion que també he pogut saludar avui.

diumenge, de novembre 06, 2011

La Tardor

El canvi climàtic esta endarrerint les estacions. La calor no va arribar fins l'agost, però s'ha allargat fins novembre. Ara ja tenim pluja, fred, vent i fulles caigudes. No ve de gust sortir a navegar. Ni tan sols fer reparacions. La humitat i el fred penetren fins les parts més internes del nostre cos. Quan fa aquest temps penso en els pobres nòrdics que malgrat el clima surten fins i tot a l'hivern. Tot i que havent estat treballant a Sibèria, a Finlandia, a Dinamarca o a Irlanda del Nord a l'hivern, he de dir que no he passat enlloc tant fred com a Barcelona. Potser perquè aquí anem menys abrigats i perquè les cases estan menys preparades. Si no, ja m'ho direu el fred que passareu veient els vaixells del Salò Nàutic al Port Vell.

dimarts, de novembre 01, 2011

Leviatan




El cap de setmana que s'ha estrenat la serie Pan Am (en la que la meva filla Marta és Associate Producer) a Canal+, en el que molta gent ha fet pont per la festa de la Castanyada, o de Tots Sants, ara anomenada paganament de Halloween (segons el Papa), jo he sortit a navegar la tarda del dilluns. Després d'un parell de dies de llevantada el mar era pla amb un ventet de Garbí. A l'horitzó, a la zona on infructuosament i obstinadament busco llampuges i tonyines hi vaig veure un gran petrolier fondejat.  Malgrat que la tarda s'havia escurçat pel canvi d'horari m'hi vaig acostar. A la fotografia mostro l'aspecte monstruós que oferia la seva proa amb l'aigua caient per les gateres. Tant aviat com vaig creuar la seva proa va llevar l'ancora i va partir. Que hi feia?  M'esperava? Esperava l'hora d'entrar a Barcelona (el més probable) o tenia una avaria? És possible ja que a cada moment feia un soroll estrany, com una explosió i a continuació apareixia fum per la xemeneia tal com es veu a la fotografia. No serà que aquest és el motor d'arranque dels petroliers?  En tot cas un Leviatan que ens ha vingut a visitar.

diumenge, d’octubre 23, 2011

Iatrogènia nàutica


Desprès d'un parell de setmanes desatenent el Tempura per obligacions professionals i familiars, avui l'he anat a veure malgrat la pluja. Havia de polir un arranjament al gelcoat. Tapava un cop que va rebre a la popa amb el moll de formigó de Cala Rajada per l'horrible mar de fons que hi havia aquell dia d'agost. Com sempre ha quedat millor, però no perfecte. Hauré de donar un altre capa. Per rutina he revisat la sentina i amb sorpresa he vist que era plena d'aigua. Ràpidament he comprovat les aixetes de fons, la metxa, el motor... i res de res. Desprès de moltes càbales he recordat que el darrer dia vaig posar el filtre d'aigua salada que havia trencat aquest estiu. Òbviament era l'aigua que havia caigut al manipular els tubs de refrigeració. A la nàutica passa com a la medicina, davant l'aparició d'un problema nou, sempre has de pensar que no sigui l'efecte advers d'un tractament anterior.

diumenge, d’octubre 09, 2011

Trolling



El mes d'ocubre és el millor per pescar al currican al Garraf. S'agafen moltes llampuges i les tonyines ja comencen a tenir una mida acceptable. Només cal saber on són. Afortunadament ja començo a saber-ho.

Pescar al currican en anglès s'anomena "trolling". Un terme que també s'empra en les comunitats virtuals. S'utilitza per designar l'acció d'entrar als foros per enredar la troca. Arrossegar un esqué per portar la discussió cap a terrenys no volguts per la comunitat i així generar baralles i  malestar. El mateix que fem nosaltres al mar, que arrosseguem un peixet de plàstic per enganyar a les pobres llampugues per portar-les al forn.

dijous, d’octubre 06, 2011

Marxa l'anticicló i persisteix la tempesta


Finalment sembla que marxa l'anticicló meteorològic però persisteix la tempesta sobre la sanitat catalana. És esgotador.  Els arbres no els deixen veure el bosc i els polítics de l'oposició aprofiten per embolicar-ho més. Prefereixo recordar aquesta arribada a l'Atmella de Mar per sopar un bon arrosejat.

dissabte, d’octubre 01, 2011

Jörn Zander

Avui a Vilanova hem acomiadat a Jörn Zander  amb una processó de vaixells per llençar al mar les cendres d'aquest gran navegant des de la coberta del seu vaixell, el Jadic. El mar també ha volgut participar de la cerimònia oferint un meravellós dia solejat d'octubre amb un llevant generós que animava a sortir. En Jörn va ser un referent  per tot el grup d'amics que vàrem compartir el Suan i el Sinofós. Més gran que nosaltres, ens donava lliçons en les regates llargues. Destacava en les situacions difícils. Comptava amb la capacitat de sacrifici que marca els grans navegants. Aquesta mateixa fortalesa l'aplicava a la seva pròpia vida. Amb una increïble enteresa ha afrontat la fatalitat de la malaltia que se l'ha empotat. Com a metge, he tingut el privilegi de poder-lo acompanyar en aquesta difícil etapa, sempre rodejat pel calor i el suport de tota la seva amplia família. Em va impressionar quan fa pocs mesos en Jörn em preguntava si era pruent sortir a la Ruta de la Sal. Òbviament li vaig dir que ho fes ja que era el que més li agradava. Recordareu que va ser aquella dura regata que pots van acabar i en la que el Jadic va trencar el pal. A l'hospital m'explicava amb il·lusio les característiques del  pal nou que havien comprat, al mateix temps que acceptava la fi d'una vida que havia estat molt plena, especialment en la seva faceta familiar.

diumenge, de setembre 25, 2011

Les vacances, tan aprop i tan lluny

Encara fa calor i fa tot just un mes que hem retornat de  les vacances. Malgrat tot semblen tant llunyanes...

dissabte, de setembre 24, 2011

Llampuga


Aquest cap de setmana de la Mercè tinc l'oportunitat de navegar fins a darrera hora ja que la meva dona és fora. No he desaprofitat l'ocasió. Ja tinc controlat on és la pesca i ahir vaig ser-hi a l'hora precisa, a la posta de sol. La recompensa: una tonyineta que vaig retornar al mar i una llampuga que va anar directament al cove. Llàstima que avui ha estat un dissabte plujós i he hagut que quedar-me a casa.

dissabte, de setembre 10, 2011

Tonyineta

Arribada la tardor els pescadors fondegen a pocs metres de la costa perseguint les dorades. Hi ha molta gent, ja que diuen que és l'única costa propera a Barcelona que encara té pesca. Jo he retornat a les meves navegades solitàries de les tardes de divendres. No m'agrada estar aturat. Prefereixo fer el curri. Ara piquen tonyinetes, tant petites que les he retornat al mar. A veure si creixen una miqueta i es poden pescar d'aquí a un parell de mesos.

dilluns, d’agost 29, 2011

La bufada del rellotger


Una setmana abans de sortir de vacances vaig veure que el Tempura feia un fum blanc, especialment quan pujava de revolucions. Ho vaig comentar amb el mecànic que em va fer una tele-visita ja que era Juliol i estava molt atrafegat. Va dissertar sobre les diferents classes de fum. El girs que quedava arran de mar era de gas-oil, el blanc que pujava cap d'alt era d'aigua, etc... però no em va aclarir de que era el meu. Hem va recomanar que buides el filtre de gas-oil i va aprofitar per vendre'm un additiu de porcellana per l'oli del motor. Així no el "griparia". Òbviament el filtre estava net i segurament l'additiu no calia. Malgrat tot, amb dificultat vaig desfer la rosca de sota i el vaig purgar. Naturalment no va deixar de fer fum durant tota la travessa a Mallorca. Afortunadament vaig fer una gran part del trajecte a vela. El fum va continuar durant tota la volta a l'illa i va sonar l'alarma de la temperatura quan amarrava a Porto Cristo. Vaig comprovar que sortia aigua per l'escapament, però per si de cas vaig canviar el rodet. El que me'l va vendre em va dir que vigiles que el circuit d'aigua salada no estigués embossat per un plàstic. No em vaig atrevir a desmuntar-lo ja que ho veia molt complicat. Si que em vaig submergir per rascar les entrades d'aigua de la cua, que també semblaven totalment netes. L'alarma va tornar a saltar amarrant a la Ràpita, però tot estava aparentment en ordre. Finalment, arribant al port de Sta. Eulària (Eivissa) l'alarma va tornar a sonar i vaig tenir que amarrar ajudat per una zodiac dels mariners. Ho havia de resoldre malgrat que era dissabte del mes d'agost. Desprès de recórrer varies marines amb unes secretaries meravelloses i uns despatxos impressionants, vaig trobar un veritable professional. Un mecànic simpàtic que va començar a desfer tubs del circuit d'aigua salada i a bufar per ells. Als pocs minuts va descobrir que hi havia una petita fuga al filtre d'aigua salada. Aquesta escletxa impedia que es fes el buit i reduïa substancialment l'aigua del circuit. Per això funcionava quan el vaixell corria ja que la mateixa arrancada feia pujar l'aigua, i en canvi no circulava quan estava al ralentí i parat. L'averia es va resoldre eliminant el filtre ja que s'havia de demanar a Madrid i tardaria uns quants dies. Em va cobrar la misèria de 50€ i em va explicar com ho havia de muntar quan rebés el recanvi. No deixa de sorprendre'm que a la nàutica hi hagi gent tant professional. Llastima que és difícil identificar-los entre tants "llestos". Es tractava d'una simple bufada, però s'havia de saber com i quan fer-la.

No cal dir que tampoc l'he trobat a Castelldefels ni a Barcelona. Ja rebré el recanvi al setembre. Sort que he pogut seguir navegant.

dijous, d’agost 25, 2011

The music please!

Anada i tornada de les Balears from Joan Gené on Vimeo.


Ja porto una setmana treballant i sembla que fa un segle que vaig ser a les Balears. Aquest vídeo en és un record. Una de les anècdotes divertides es va produir al fondeig d'Espalmador. Vàrem arribar de bon matí desprès un fondeig molt mogut a Ses Illetes. Ens venia de gust baixar a terre a banyar-nos a la zona de mar obert ja que dins de la cala l'aigua era bruta de tanta gent que hi havia. Vàrem fondeijar separats de tothom, però al retornar estàvem rodejats, especialment amb perill de col·lisió amb un gran vaixell a motor anglès habitat per tres obesos que semblaven pare, fill i mariner amb "dret a frec". Ens vàrem passar el dia vigilant-lo i afortunadament no vàrem xocar i quan va marxar la gent va tenir l'amabilitat de moure's. Un altre vaixell que semblava d'un constructor alacantí que havia col·locat el dèficit a la CAM el va orientar a fondejar en un lloc correcte, sobre tot, vigilant que estès prou separat. Al fer-se fosc tots vàrem sopar a coberta i vàrem contemplar els estels prenent una copa. Els del vaixell anglès, a més de preparar un suculent sopar, van posar música. Fet que va encendre al constructor alacantí que va cridar des de coberta:-"the music please!"-. Es va produir immediatament el silenci, bé no del tot. Només sentíem rugir del ralentí del potent motor del constructor que no va tenir cap objecció en deixar-lo en marxa tota la nit.

diumenge, de juliol 17, 2011

Regata Puig de Vela Clàssica

4th Regata Puig Vela Clasica - Kanavel from Joan Gené on Vimeo.


Aquest dissabte vaig navegar com a convidat al Kanavel que defensava l'honor del Club Nàutic Garraf a la Regata Puig de Vela Clàssica. Tot un espectacle amb la presencia del Marikita i altres vaixells espectaculars. Malgrat l'aparent desorientació del canya del Kanavel que mostra el vídeo vàrem quedar novens dins de la categoria de vaixells clàssics.

dimecres, de juliol 13, 2011

Les llegendes dels vaixells


Tots els vaixells tenen una llegenda que sovint és molt més interessant que la seva història real. El de la Foto de dalt diuen que és d'un senyor molt ric que sempre busca companyia per  fer uns viatges increïbles. Aquest any sembla que vol anar al Carib. De fet avui he vist que ja estan acabant els arranjaments. Fins i tot han polit la teca. Potser és veritat? El de sota és el Tuvalu. Diuen que és d'uns que sortiran a donar la volta al mon. Efectivament li han col·locat un arc amb equipament, plaques solars, generador eòlic, timó de vent, etc... L'altre dia hi van posar unes banderetes i avui ja no hi és. Potser serà veritat? El cercaré per la xarxa.

diumenge, de juliol 03, 2011

Bufacaldos


El passat mes de febrer vaig publicar un post sobre aquest bot que va despertar la curiositat d'en Capitán Valdés. Ahir vaig tenir la sorpresa de veure'l exposat ja que aquest cap de setmana s'ha organitzat una regata Garraf-Murtra anomenada Bufacaldos, en honor del bot. Mostrava una placa informativa: "Bot Eivissenc, Mestre d'Aixa Vicent Costa". Ara ja en sabem més.
PD. Avui diumenge 3 de juliol, el Museu Marítim l'estava mesurant suposo per catalogar-lo.

dimecres, de juny 29, 2011

Travessa frustrada a Andratx




Desprès de grans preparatius i de posar-hi molta il·lusió va arribar l'anhelat dia de revetlla de Sant Joan. Havia previst un pont llarg a Mallorca amb la família i una parella de joves amics. La Meteo anunciava un component nord i una Tramuntana que apareixeria moderada la matinada de la revetlla. Malgrat tot varem decidir salpar. El meu amic del vaixell de fusta que volia anar a Pollensa amb els nens la nit anterior havia desistit. Va modificar la ruta i va passar el cap de setmana al Delta. Jo seguia amb interès d'anar a Mallorca. Havia abandonat la idea d'anar a Pollensa per la Tramuntana ja que pensava que un rumb més sud seria molt més còmode.

A les cinc de la tarda sortíem contents del Garraf amb els dos tripulants novells. L'inici de la travessa va ser agradable, però a les poques milles (4 o 5) el noi ja estava totalment marejat. No el va animar la visita dels dofins ni que tots gaudíssim de la tarda més llarga de l'any. El teòric component Nord era més aviat un Sud-est que  anava rolant de forma antihoraria. Jo intentava animar al marejat dient que ara entrava de través, però que aviat vindria de l'aleta. No hi va haver manera. Quan portavem 35 milles, el noi es volia morir. No sabia que fer per fugir del Tempura. En aquell moment vaig decidir canviar de rumb per a fer que les onades vinguessin de popa. Vàrem acabar a l'Ametlla a les 6 del matí desprès de tirar uns petards pel camí. Lògicament l'anunciada Tramuntana ens la vam trobar de proa en arribar el Delta.

Les desgràcies no vàren acabar aquí. El dissabte ens anunciaven per telèfon que malauradament havia mort el marit d'una infermera amiga. Òbviament vàrem decidir tornar el mateix dia per anar a l'enterrament el diumenge. Però per compensar tanta desgràcia, Deu (que deu existir) ens va premiar amb un Garbí de 12 nusos que ens va portar amb espi des de l'Ametlla fins a Torredembarra. El noi no només no es va mareijar sinó que va gaudir molt de la travessa. Li vaig aclarir però que això no passa sovint i li vaig explicar el concepte de felicitat d'en Pérez Reverter.

dijous, de juny 16, 2011

S'acosta Sant Joan


Coincidint amb un augment de la temperatura política al carrer i a les places ha arribat el bon temps. Ja ha deixat de ploure, ja queden enrere els diumenges d'hivern dinant amb la família al Serrallo i contemplant el "vaixell pirata" amb els nebots. Finalment podrem sortir cap a les illes el proper pont de Sant Joan. La predicció meteorològica prediu de moment una bona berbena per a passar al mar. Pensem sortir la tarda del dijous i tornar el diumenge. No sé si tirar cap a  Formentor - Pollensa o cap a la Dragonera - Andratx. Les dues són bones opcions. Llàstima que esta prevista una regata per a cada banda. Haurem de veure cap on bufa millor el vent i cap on hi han menys barcelonins.

diumenge, de maig 29, 2011

La felicitat del primer dia


Mireu la cara de felicitat d'aquest home que recull el seu HR 37 nou a la drassana Hallberg Rassy  de l'Illa d'Ëllos. Només tornarà a sentir aquesta sensació de plaer el dia que aconsegueixi vendre'l.

dijous, de maig 26, 2011

Cala Pregonda



Aquests dies de calor i els problemes amb el sistema sanitari em porten cada dia més a somiar amb unes vacances que s'acosten ràpidament. Massa ràpidament.

divendres, de maig 20, 2011

Amb en Cali a la regata Conde de Godó


Avui regata de clasics Conde de Godó amb en Kanavel. De moment un paper bastant discret, però he tingut la gran alegria de poder saludar a en Cali Santmartí del vaixell We are Water de la regata Barcelona World Race.

dissabte, de maig 07, 2011

Quan comença la Llevandatada




Quan comença la llevantada, al Garraf bufa un vent meravellós de 20 nusos que et porta al través mar endins sense grans ones. Ahir es va donar aquesta circumstancia. Els nois dels 49er volaven. Fins i tot varen sortir els Optmist. Suposo que per curtir-se. Amb la companyia del meu veí del vaixell de fusta vàrem fer una sortida amb genaker que va mantenir la corredora a més de 7 nusos. Molt divertit, però res a veure amb quan navegava aquesta "rasca" amb el Hobie Cat. Vaig gaudir però també vaig enyorar l'adrenalina de les planejades al trapezi. Un parell de velers que curiosament anaven arrissats ens van fer un amago de pique, però no hi va haver color. Crec que han posat el seu vaixell a la venda.

dimecres, de maig 04, 2011

Es comença respirar aire de vacances






Aquests dies quan al matí baixo caminant cap al centre a treballar començo a respirar aire de vacances. Fa una bona temperatura i la llum em recorda les albes a Soller fondejant desprès d'haver arribat tard al vespre de la travessa des de Garraf. Molts anys ha estat la primera nit de vacances al Tempura. Per avançar cap a aquest moment he estat repassant la coberta del Tempura i els petits cops al gelcoat. Res en comparació a la feinada que deuen tenir els armadors d'aquests velers de fusta de Saint Tropez i de Menorca

dilluns, de maig 02, 2011

Fotos de la regata de La Petrolera

 En Mariano i jo mateix a la cinquena fila
 El Tempura davant d'aquest gran Hanse blau arrissat
El tempura segueix davant del Hanse blau i apareix al primer pla aquest vaixell vermell

Aquestes són les fotos de la Petrolera en les que surt el Tempura. En ambdues és al centre la imatge amb el logo de Hallberg Rassy a la vela, una especie de gran R en un vaixell blanc amb una línia blava i la patent també blava. Llàstima que aquest vent fort només ens va ajudar a sortir. Desprès va desaparèixer totalment i només quatre vaixells vàren conseguir arribar-

Són molt més glamuroses les regates d'Antigua que ens mostren la Taru i l'Alex a la seva web i les imatges de quant estan navegant amb el Sojana.

També aprofito el post per felicitar a en Joan Sol per l'editorial que li va dedicar el diari Avui al seu blog El Mar és el Camí el passat dissabte. Un merescut reconeixement al líder dels blogaires nàutics.

dimecres, d’abril 27, 2011

Sempre ens quedarà Sète

Davant la previsió de pluges i de mal temps, vàrem decidir deixar amarrat el Tempura i pujar a Paris. De tornada hem parat a Sète a menjar unes ostres. Afortunadament les previsions es varen complir i en canvi a París varem gaudir d'uns dies d'estiu. En Mariano va fer la Ruta de la Sal més ràpida de la història. Sortien a les nou del matí de Barcelona i a les 12 ja sopaven a Eivissa. El guanyador absolut va ser el nostre amic Amador Magraner de l'Acrobat, que amb una tripulació experimentada de Pollença va tenir els pebrots de posar l'espí a Barcelona i no baixar-lo fins a Eivissa, malgrat suportar ratxes de quaranta nusos. L'altre amic, en Zander del Jadic no va tenir tanta sort ja que va trencar el pal. La Ruta de la Sal, que aquesta vegada es va fer en memòria d'en traspassat Farrés, sempre esta plena d'emocions.

dimecres, d’abril 20, 2011

Reparant la coberta

Calpe
Garrucha
Garrucha
Per fer una mica de vacances he emprat les dues darreres tardes a reparar la teca de la conerta. Tot una feinada el reposar els taps, polir, netejar,....  Però m'ha permès començar a sentir les sensacions del viatge de l'estiu. De moment no hi haurà travessa de Setmana Santa. La previsió de pluges ens ha desanimat. Presento fotos de viatges anteriors que donen un ambient d'estiu, de dormir al port i de menjars exòtics "bogabante". Deu ser un animal nou del Mediterrani. M'ha fet molta enveja el fondeig de la Taru i l'Alex

dissabte, d’abril 16, 2011

Back to Garraf



Per fugir de la disbauxa sanitària, que millor que una navegada amb espí i escoltar les històries indiviuduals de "La Petrolera". Dels més de quaranta velers participants, només tres vàren arribar a temps.

diumenge, d’abril 10, 2011

Balena


No comentaré la regata ja que la manca de vent va deslluir el nostre resultat. De tota manera vaig gaudir d'un meravellós dia estiuenc de navegació i de la companyia d'en Mariano. El més interessant va ser que cap a les sis, al llevar-me desprès de fer un cop de cap, el meu company em va dir: "fa una hora que no avancem." Ens trobàvem unes 20 milles davant de Torredembarra. Hi havien tres nusos de vent al cap del pal, però l'absència de vent a la superfície només permetia que ens moguéssim al través a una velocitat d'un nus. Estàvem parats. "T'has perdut els dofins, fa molta estona que escolto com bufen. Amb la foscor no els he pogut veure". Al començar a clarejar vaig veure com a uns cent metres hi havia una cosa molt grossa que bufava i treia un petit xorro d'aigua. Només podia ser una balena. La primera que veig amb el Tempura. Vaig fer aquesta foto moguda que no es veu res de res. L'espectacle va valdre la pena. No ens hi vàrem acostar ja que estàvem en regata. Rucs!

dimarts, d’abril 05, 2011

La Vela a la portada de La Vanguardia


En temps de crisi i de futbol és d'agrair que La Vanguardia avui hagi publicat l'arribada del Virbac-Paprec 3. Des d'aquest blog vull felicitar a en Jean Pierre Dick i a en Loïck Peyron. També a l'equip Mapfre que per estrenar-se en les regates de circumnavegació ha fet un excel·len paper. Felicitats a l'Iker Martinez i a en Xabi Fernández. És nota que a més de bascs són campions olímpics. Ara queda esperar la resta de participants, especialment al meu amic Cali que també té tot el seu mèrit.

diumenge, d’abril 03, 2011

Aquest any l'acabem

La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.

diumenge, de març 27, 2011

La coberta de teca



Ara que tinc el Tempura perfectament pintat em toca revisar la teca. La fusta és material fungible i amb el sol i els anys es va desgastant. No em crec als que diuen que l'aigua de mar la conserva, ja que les zones més mullades (proa i plataforma de bany) són les més desgastades. El problema és repassar el Silkaflex que queda massa alt o reposar el que ha saltat. Cal posar-li imprimació per que agafi. Ja en tinc pràctica. Però el veritable problema són els taps. Alguns queden a ras de la rosca que subjecta la teca a coberta. He tret alguns cargols, però en la majoria no hi puc posat el tap ja que només queda la profunditat del gruix del cap del cargol. La solució és ben senzilla. No ser tan neuròtic i relaxar-me una mica. Acavo veient unes coses que ningú més ho veu.