Una tarda de desembre

Aquest vídeo que esta penjat al YouTube ha tingut més de 500 visites en dues setmanes, segurament perqué la web de Hallberg-Rassy el recomana.

Bon Nadal als lectors. Espero retornar a navegar i a escriure passat festes.

Coberta de plastic?

Aquest estiu em van començar a saltar les tires de Silkaflex de la teca de coberta, especialment a les zones de més pas. No hi havia forma de tornar-les a enganxar. Vaig fer diversos invents sense fortuna desorientat per les recomanacions d'uns venedors interessats en encolomar-me material inútil. Finalment ho he acabat resolent amb el consell d’un fuster molt amable de Port Ginesta i amb la col·laboració directa d’un noi que estava posant una coberta de teca sintética a un barco de la meva palanca. Les indicacions han estat certeres i ara ho tinc perfectament reparat. Fins i tot em va fer una classe pràctica. Estava content perqué la seva obra en un barco de casco metàlic havia animat al propietari d'un altre de fibra i quan estava fent aquest segon li havia sortit un tercer client. Estava sorprès, mai li havien encarregat tantes cobertes senceres. Sempre feia petits arranjaments amb l’ajuda d'una noia rumana que l’acompanya i que per les discussions que tenien semblava la seva parella. Es curiós que ens comportem com els nens del cole. Una cosa es posa de moda i tots la copiem.

Sortida de la Barcelona World Race

Ahir Barcelona semblava la Vendee Globe en una de les millors sortides de regates de solitaris. Espectacular! 600 barcos a l’aigua i els nou competidors fent una sortida apretada. La Guardia Civil però pensava que endreçava una cursa de motos i només va deixar un passadis molt estret entre els vaixells dels espectadors i la platja. No es va fixar que el vent venia de popa i que els vaixells no farien popes rodones. En Vicent Riou no va dubtar ni un segon, anava al llarg i va seguir proa als espectadors que inocentment estaven al costat del vaixell del jurat. Sort que no va passar res. Al tornar al Garraf els vem veure passar la boia de Sitges. Indescriptible! L’emoció esta assegurada. L’Altadill té l’oportunitat de competir amb en Vicent Riou que és l’ídol indiscutibles d’aquest tipus de regates. 

El vaixell de fusta

Aquest divendres desprès de dinar m’he escapat a navegar . He notat que ja som a la tardor perqué no podia anar amb màniga curta. La petita navegada m’ha tret tota la tensió, mal d’esquena, falta d’energia i l' actitud griposa i depressiva que tenia. Al mar només he trobat el veí que té un vaixell de fusta. El va portar de Suècia ara fa un any. Había perseguid un vaixell similar per Anglaterra i finalment el va trobar en un magatzem suec. Quan el va botar al Garraf li entrava aigua per tot arreu. Com que temia que s’enfonsés es va quedar al vaixell tota la nit mirant els rajolinets d’aigua que entraven. Però no va ser així. Els vaixells de fusta son com les botes de vi, amb el líquid s’inflen i tanquen els forats. Ara l’ha vernissat i esta com nou, fa molt de goix.

L’ancora de carrera

La teoria de l’ancora de carrera que t’ensenya a ESADE el Professor Mardaras diu que les primeres experiències laborals condicionen el desenvolupament futur. És a dir l’activitat que fas al començar a treballar (artística, docent, professional, directiva, empresarial, etc.) et marca de tal manera que quan arribes als cinquanta que ja t’importa poc el sou i el prestigi, esculls una feina d’aquell mateix àmbit. Sembla que quedem ancorats en un camp, que malgrat l’abandonem per les circumstancies de la vida, hi acabem retornant a la maduresa. Una versió més resumida de la teoria és: “roda el món i torna al Born”.

A la nàutica he experimentat la mateixa teoria. Als cinquanta, després de moltes regates de creuer en grup i de moltes milles amb la família, m’agrada molt navegar sol com quan feia vela lleugera. Sigui per aquest motiu, sigui perqué aquests dies segueixo la Mini-transat per Internet o perquè aquest cap de setmana la meva dona estava en un curs, el fet és que he sortit a navegar dos dies sol i ha estat meravellós. Estava tant content i feia tanta cara de felicitat que un grup de dofins em van seguir una bona estona a 6 milles de Garraf. Els devia fer gràcia veure un "dominguero" amb espi i curri que anava sol i tant content.

Navegant pel sud de Mallorca

Aquí estem navegant pel Sud de Mallorca. Mar pla, vent per l’aleta i arribant a port. Aquell dia no només ens esperava una dutxa i un bon sopar, sinó que també l'arribada de la Rati que havia vingut en avió. Eren moltes emocions i per això estàvem contents i optimistes. El sopar va ser al Club Nàutic de La Ràpita. Només fa uns dies i sembla que va ser en un altre vida. ¿perquè corre tant el temps?

Una força insuperable

Hi han forces més fortes que les ones i el vent. Malgrat el meu entusiasme i el de tota la tripulació, no hem pogut arribar a Sicília. No ha estat la tramuntana, ni un grop inesperat, ni tan sols una avaria. Un element molt més poderós ho ha impedit. Fractura de fèmur de la tia i diverticulitis de la sogra. No serveix de res tenir un vaixell mariner, perfectament revistat i equipat davant les obligacions familiars. Ho hem escurçat i hem fet una volta per les illes: Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Hi ha però cales tan espectaculars com aquesta de Mallorca que apareix a la fotografia. Un altre any hi anirem.

No hi serem tots

Ja estem a punt de partir. A la foto, la petita esta cosint el toldo pel fondeig. Aquest any hi hem introduït unes millores que faran que estigui més alt, tapi més i molesti menys. Malauradament no hi serem tots. La gran encara esta a Los Angeles i no vindrà fins mitjans d’agost. Ja haurem tornat. Llàstima, la navegació es una bona oportunitat per conviure en un entorn divertit i relaxat. L’enyorarem molt, en ella i al seu company americà, que encara que sigui un mal xerrat ja que només parla anglès, també és un noi molt maco.

Cosint

La millor final de la Copa Amèrica.

Per una casualitat de la vida he tingut el privilegi de veure la regata final de la Copa Amèrica a Valencia. L’armador d’una goleta turca, precisava un capità per aquest dia i va demanar ajut a un amic meu que va tenir l’amabilitat de convidar-me. Va ser un dia excepcional amb vent, sol i la millor regata de la història de la Copa Amèrica. Protestes, canvis de vent i agressivitat. Els de Nova Zelanda van ser més ràpids, van tenir més visió estratègica però van cometre un error fatal, segurament portats pels nervis. Arribaven de babord a la boia de barlovent i no van ser valents de passar per davant dels Suissos que venien amurats a estribord. Al intentar passar-los per darrera van ser objecte d’una protesta que els jutges van acceptar. Malgrat tot van tenir la sort de que a la darrera popa va caure el vent i va rolar a cenyida. Els neozelandesos van ser els primers en adonar-se, van pujar el Gènova, van passar als suissos i van donar la volta de penalització davant de l’arribada. Malauradament van arrancar amb una mica de lentitud, moment que els suissos van aprofitar per passar i entrar dos segons davant dels terribles neozelandesos. A la goleta hi portàvem dos neozelandesos. Un d’ells amb una camiseta que hi posava “Dalton is god”. No cal dir que van acabar les existències de cervesa i que casi van plorar. Un dia inoblidable, també ho devia ser per aquest altre espectador de la fotografia que segurament no va venir de Suïssa amb aquest vaixell.

Només falta pintar la patent

Ja fa dujes setmanes que els vaig dir que pintessin la patent. La primera em van dir que hi havia cua, que calia esperar al següent dilluns. Al cap de 15 dies, quan encara no ho havien fet, em van comunicar que ja estava tot llest, però no hi havia lloc al varadero. En definitiva excuses de mal pagador, no volen deixar perdre un client, però assumeixen més feina de la que poden fer. En aquesta època tothom prepara el vaixell per les vacances, i jo com un giri, he fet el mateix. Sembla mentida. Sóc massa experimentat per fer aquestes tonteries. En tot cas, espero que ho facin abans de salpar, i si no rascaré jo mateix el fons des de l’aigua i durant les vacances no hi haurà temps que s’enganxin algues perquè no penso parar. Portaré al peli de tripulant. Realment és un repte. No ha navegat mai i es diu peli per “pelirojo”. Així risc de mareig i de cremades. Però no ho crec. Es un noi eixerit i esportiu. Quan arribem a Menorca ja dominarà el vaixell. Aquest any penso fer Garraf-Fornells si no hi ha risc de tramuntana. Si en hi ha, aniré pel Sud. Desprès cap a Sardenya, Sicilia i les Eoliques.

Faig de golondrina?

Pilot nou. A tope! porta el vaixell sobre rails, no importa el vent o les ones, no es desvia ni un mil·límetre. El mecànic m’ha vist cara d’ "estronso" i m’ha col·locat un hidràulic de transatlàntics de regates. Una passada, he pagat gust i ganes però valia la pena. Porta el vaixell recte, avisa les rolades i en definitiva és més segur, fiable i em fa córrer més. Què vull més? Ara només cal pintar la patent i tot és apunt per sortir de vacances. Ja fa bon temps, i el canvi climàtic ens esta regalant unes brises meravelloses de 8-12 nusos amb mar plana que són un veritable plaer per navegar. La foto és de Seatle, on hi he anat amb avió (es clar) i mostra uns que es guanyen la vida passejant turistes a vela pel port natural de Seatle. Si la sanitat segueix com ara hauré d’acabar igual, fent la competència a les golondrines. Pel moment que duri la Geli, jo ho passo molt bé navegant.

Adéu al pilot automàtic

Les prediccions meteorològiques del pont eren certes: pluja, fred, onades i vent de llevant; tot en contra. Sortint del Garraf vaig fer un bord molt llarg cap a mar per intentar passar la punta del Llobregat. El vaixell anava molt bé, escorat, ràpid, però amb un VMG horrible. No arribaríem mai a la Costa Brava. Al cap d’una estona el pilot va començar a fer el ximplet. Semblava que perdia el rumb. Desprès va saltar l’embragament i el vaig lligar amb una goma elàstica. A l‘alçada del port de Barcelona no hi havia pilot. Els meus apanys l’havien rematat. Anava tant malament que va bloquejar la roda. La Lola (que no Dolores) va agafar la canya mentre jo intentava desmuntar el pilot. No hi havia manera i varem entrar al Port Olímpic pensant que trobaríem un mecànic. Que innocents! Era la tarda d’un dissabte de pont. Varem poder dormir a casa i el dilluns ja érem de tornada cap al Garraf. Si tot va bé dema el pujaré al Balís per a que li posin un pilot directe a la metxa. Un braç mecànic agafat al braç que es veu a la fotografia. “No hay mal que por bien no venga”. Aquest estiu navegarem més segurs i més còmodes, ja que aquest sembla que controla millor les ones.

El pont a la Costa Brava

Malgrat que es pronostiquen uns dies ennuvolats i plujosos em resisteixo a quedar-me a Barcelona. Vull viure al vaixell i navegar per la costa catalana. Els meteoròlegs diuen que plourà a la costa sud. Així doncs anirem cap a la Costa Brava. Fa mandra arribar a Barcelona, en especial quan s’espera vent de llevant. Espero que la cenyida no ens obligui a fer masses bords. Tinc ganes de provar l’espí, a veure si el podré emprar aquests dies. Dema a la tarda repassaré els nivells del motor, carregaré l’aigua i netejaré la coberta. Tot a punt per a sortir el dissabte al matí.

Setmana Santa: pluja i fred al Delta

Els elements varen decidir neutralitzar justament a la Setmana Santa els efectes d’un hivern càlid i sec. La previsió era de pluja, fred i mala mar. Aquest panorama ens va fer desistir d’anar a les illes. Desprès volíem anar a La Costa Brava que tenia un pronòstic una mica millor, però finalment varem anar al Delta per la mandra de passar les costes del Barcelonès i el Maresme. El resultat: pluja i fred. Una bona oportunitat per provar la calefacció i la navegació a vela amb capota. Només hi va haver sol el diumenge. Sol, però sense vent. El dilluns de la tornada en canvi, el vent era fort, però de proa. Desprès de navegar més de 30 milles amb cenyida, posarem el motor per a poder arribar a sopar a casa. Totes les esperances ara estan en el pont de l’u de maig.

Desastre a la Petrolera

La petrolera va començar malament i va acabar pitjor pel Tempura. Varem fer una bona sortida, però la manca de "repris" d'un vaixell pesat va fer que ràpidament estéssim en un "peloton". Teníem el mar de cara i el vent de popa. Malgrat veure que els altres tenien problemes amb el espí, nosaltres el varem posar. Desprès de dues orsades varem decidir baixar-lo, cosa que varem fer amb molta dificultat. Desprès el copilot va fer un mal gest amb el genoll i es va partir el menisc. A les 3 de la matinada érem a urgències i una setmana desprès l’operaven. Un desastre que també va ser per molts altres. Pals i braços trencats era el balanç dels perdedors. Uns altres varen gaudir d'un bon vent. La pròxima anirà millor!

La Petrolera

Finalment el Tempura farà la seva primera regata. Ja té número de vela ESP 8590 i ràting. Molt dolent per cert. Li han donat un 952 per navegació solitària. Veig que altres vaixells amb espi, sense enrotlladors ni ancora i més grans tenen un ràting més favorable. Si la regata va bé, ens preocuparem de millorar-lo. De moment hem de veure com es comporta i si som capaços d’aguantar una regata a dos de tantes hores sense abandonar. Segur que anirà bé. Vaig amb el Campió Mariano que és infatigable i un mestre de la vela. Seguirà!

La Ruta de la Sal

Una de les poques regates que em feia gràcia anar era la de la Ruta de la Sal. Per moltes raons. La primera és perquè suposa el inici de l’estiu nàutic, per ser una regata llarga i una mica aventurera, i finalment per provar el Tempura en una regata d’altura. Malauradament el company amb qui més ganes tenia d’anar no pot venir perquè té altres obligacions nàutiques. Ho comprenc, però em quedo una mica penjat. Hi puc anar sol, però no tinc radar. Hi puc anar a dos amb la meva dona, però és una mica complicat. També puc buscar altres tripulants. Serà difícil entre els amics, ja que o bé tenen obligacions familiars o bé no saben navegar. En tot cas tinc uns mesos per trobar una solució. Qui vol venir?

Ja fan l'amarrament

Ja m’estàn fent l’amarrament Vaig comprar el pis sobre plano i curiosament l’amarrament també. Una estranya aluminosi ha destruït les palanques del Port del Garraf i el Club ha tingut que vendre amarraments per finançar els treballs de reconstrucció. Jo m’he beneficiat de la iniciativa i ja en tinc un. Curiosament és un dels que ara esta encara apilat a la vora. La grua posarà unes palanques flotants de teca i alumini. Suposo que ho fan per a que estem preparats per quan arribi el desglaçament global, o per si el canvi climàtic fa que apareguin marees al Mediterrani. Per cert, avui m’han dit que el triangular window with handle esta quasi posat. L’odissea va obligar a discutir amb el mecànic la forma de posar-ho. Em va dir, sense ni llegir les instruccions, que no cabia i em volia convèncer que els de l’astillé Suec s’havien equivocat. Em va costar molt que acceptes fer el que deien els suecs. Els llatins som més llestos que ningú....

Anticicló

El canvi climàtic porta a situacions incomprensibles, com que avui divendres 19 de gener a les sis del vespre pogués navegar a 18º de temperatura i amb un mar que sembla una bassa d’oli. Diuen que la propera setmana farà fred, que vindrà un aire siberià, potser si... però com no fem res per arreglar la situació, aquest mon s’acaba. Suposo que és com aquell acudit antic d’un que s’enrola a ERC. Li pregunten que si tingués una casa a Pedralbes que faria.... Doncs, la donaria al partit, si tingués un apartament a Menorca (Fornells), .. també el donaria al partit, si tingués un Cayene... Doncs el donaria al partit... I si tingués un Ibiza... ¡No li puc donar! ¿Com aniria a treballar?... Amb l’ecologia passa el mateix, tothom veu el problema però no esta disposat a renunciar a res del que esta fent.

Hem venut el FARR-A

Avui hem venut el Farra a un francès que vol fer una travessa transoceànica. Acaba una historia que per a mi va començar l’any 95 quan una colla d’amics em va convidar a navegar amb el Suan. Era un Falcon 28 que estava “trucat” era una ruïna, però anava molt ràpid i tenia un ràting que el feia guanyar abans de prendre la sortida. Desprès de cinc anys de guanyar-ho tot, varem pensar que podíem passar a la primera divisió i varem comprar un FARR 31 a un gallec. Amb el Farr ens ho hem passat molt bé navegant i molt poc guanyant. Ens ha permès també anar a les regates de primera divisió. Era justament el contrari que el Suan, un ràting horrible, però un vaixell preciós i molt ràpid; excessivament tècnic, però. Precisàvem sis persones par fer-lo córrer. Es molt lleuger i massa complicat per una grup de regatistes de costellada que sempre sortien a les regates amb alguna persona que no sabia ni carregar un winche. Porta burdes i milions de reglatges que no varem acabar d’aprendre. Encara, desprès de sis anys, ens sorprenem que movent dos centímetres una escota, el veler guanya mig nus. Avui, al sopar de comiat, hem contat que han passat deu propietaris i quasi 30 tripulants més o menys regulars. Acabem un període molt agradable de navegar amb amics. Llàstima però que les diferents obligacions familiars i els factors de personalitat individual han portat a que es vengui el FARRA. Les anècdotes son inacabables, com quan el primer any a la regata del Godó, el rei ens esperava a que acabéssim la regata per fer la següent i nosaltres tornàvem xino-xano mitja hora més tard perquè no podíem pujar l’espí. Enyoro les regates llargues. Potser en hauré de fer alguna amb el TEMPURA.

Triangular window with handle

Que difícil és canviar una finestra del parabrisa del TEMPURA. Vaig trencar el vindre d’estribord d’un cop de peu en un salt intempestiu fet per no topar la proa amb el moll, el primer dia que tornava de navegar sol i no tenia ajuda per amarrar. Aquesta aparent tonteria, ha portat molta ca. Els de HR Suècia han tardat 5 setmanes en enviar el vidre des de Suècia. Ho han fet en una caixa especial, que a més a més de gran (com una caixa de morts) era tan cara com el propi vidre. A més m’han cobrat la maneta, encara que lògicament l’antiga no estava trencada. La traca final ha estat al moment de posar-la. El mecànic de Garraf ha comprovat que la guia fa una corba, però el vidre és recte. Hem trucat a Suècia i ens diuen que el vidre s’ha de forçar i que no es trencarà.... Fa dos dies que estem pendents que ens enviïn les instruccions per fax. Ara el tenen espatllat els suecs. ¡Que difícil és canviar un vidre! Què diferent és el mon de la nàutica i el de l’automoció. Bé, quan el tinguem instal·lat no caldrà, ja que haurà arribat l’estiu. De moment que bé anem sense vidre. Quin plaer navegar a sis nusos en una cenyida oberta amb el mar pla.