El primer dia és el pitjor

Guerra de Banderes

Algunes de les joies del port de Cartagena

El primer dia de feina és el pitjor. T'esperen una pila d'emails i de males noticies. No hi ha forma de superrar-ho sinó recordes una mica les vacances. M'ha ajudat pensar en el Port de Cartagena. És un lloc molt mariner. Sembla que et passegis per una novel·la d'en Arturo Pérez Reverte. Sobta la macro-bandera que el presideix i que contrastava amb la meva. Justament recordo que quan hi érem, una senyora andalusa que anava amb un Hallberg Rassy 35 s'em va acostar i em va dir: -"partents, parents...."- Jo no comprenia res de res. Sort que un altre amarrista li va dir en andalús. - "Zi zon españoles"-. "Pué parece etrangero"- va respondre.

El cap de Palos

El pas pel Cap de Palos és una mica delicat ja que davant hi ha una zona amb baixos mal senyalitzada. A l'anada vàrem donar la volta a tota la zona de risc marcada a les cartes. Baixàvem ràpids amb vents portants i no ens va fer mandra. De tornada però, després de veure que altres velers passaven pel mig de la zona teòricament perillosa, vàrem decidir passar aprop del cap vigilant la sonda i els baixos marcats al GPS. Abans de donar la volta sens va acostar aquest meravellós vaixell britànic que estava fondejat en una platja propera al cap. Durant una bona estona vàrem fer carreres i en veure que el vaixell es disposava a passar per la zona dels baixos no vaig dubtar ni un segon en fer el mateix. Al principi semblava que tenia dificultats a córrer més de 7 nusos, però una vegada passat el cap molt a prop nostre va posar la directa i va sortir disparat mar endins. El vaixell és espectacular. Molt més adequat que el meu per a passar les vacances. Però a l'hora d'anar a la gasolinera, al pintar els baixos o al pagar l'amarre de ben segur que el seu propietari m'enveja.

Ha trionfat l'opció conservadora

Finalment el projecte de Tunísia es va esvair i va guanyar l'opció d'anar al Cabo de Gata. Més gambes que navegació, però amb molt bon temps i travesses molt agradables i ràpides. El Tempura i la tripulació s'han comportat: cap problema. Molta diversió, molt bany i moltes gambes. Aquí mostro unes menjades crues a Garrucha. Eren molt fresques, però les prefereixo a la planxa. També he de dir que el Cabo de Gata no esta preparat per la navegació. Només hi ha el petit port de San José i sempre esta abarrotat. Has de fondejar en unes cales molt mal protegides. Per això hi ha tant poca gent. A partir d'ara aniré donant pindores de les impressions del viatge de tres setmanes al Cabo de Gata passant per Formentera. Tonight, Tonight, el millor!