A mida que em faig gran cada vegada m'agraden menys els vaixells que semblen electrodomèstics o els ports que recorden un centre comercial. Al mar m'agrada l'autèntic: els ports pesquers i els velers, velers.
Aquest estiu, a banda de Cartagena, àmpliament comentada en un altre post, hem visitat Agilas. És un port pesquer amb un petit port esportiu. Però com deia el de la gasolinera.
"Ja lo dicen las guias: Aguila, pasar de largo. Siempre esta lleno. Esto lo he leido yo en inglés". Estava enfadat amb els ecologistes que per culpa de la posidònia no deixaven ampliar el port esportiu. En tot cas, la gent amarrava al port pesquer amb grans incomoditats o anava a dues milles més al sud a un port nou de trinca que no sé si amb permís de la posidònia havia construït un empresari local, que ja tenia l'hotel, els apartaments i ara el port. Per mostrar que ha superat la immodèstia l'ha bateijat amb el seu nom: Juan Montiel. L'hotel és diu Don Juan i la constructora també es diu Juan Montiel. Aquesta primera temporada el port estava buit i tot semblava acabat de sortir de la capça del Corte Inglés.
Mancava però tota la solera del port d'Aguilas, de Garrucha o de Vilajoiosa que hem descobert aquest mateix viatge. Les fotos són de pesquers de Vilajoisoa i la del Tempura és a la marina d'un altre port amb nom propi, la d'en Tomas Maestre al Mar Menor; massa gran, massa gent i masses botigues.
