Aquest divendres per la tarda en Javier m'ha convidat a navegar amb el Kanavel. Un ketch clàssic d'onze metres molt ben conservat. Vàrem sortir amb un Garbí de 10 nusos que ens empenyia amb alegria. Ràpidament vaig comprovar que la messana dels ketch ha d'estar arriada o en banda a les cenyides, ja que si porta, torna el vaixell molt ardent. Com que la canya tirava, vàrem amollar l'escota de la messana.
Aprofitant la tarda agradable navegarem 7 o 8 milles endins, ja que ens temíem que, com sempre, la tornada seria massa ràpida i ens trobaríem a port abans del previst. No vàrem caure amb que ja som a la tardor. El temps esta canviant. A la posta de sol el vent va rolar 180º, passant a venir de terra. Lògicament la massa del Garraf es va refredar sobtadament, i en canvi la mar seguia calenta, en record de l'estiu i del dia solejat. Això va produir el terral tèrmic. No cal dir que és molt fàcil interpretar el que ha passat amb el vent, i en canvi és molt difícil preveure el que succeirà.
El terral ens va obligar a tornar cenyint i fent bordades. Va pujar fins a 24 nusos i em va permetre comprovar que el clàssic podia seguir amb tota la vela. Només calia retirar la messana. També vaig observar que la quilla correguda manté molt bé el rumb. Al navegar amb mar plana no vaig poder veure com trenca l'onada. De ben segur que ho de deu fer de forma molt elegant. Els clàssics no fan una cenyida tant tancada com els més moderns, però naveguen a bon ritme i la seva inèrcia fa que les rafegues no alterin gaire la velocitat. Amb poc vent escora, però allà es queda, no segueix escorant com els de fibra amb el buc més pla. Malgrat ser un onze metres, és agradable tenir la mar tant propera. Quan escora i la regala arriba a l'aigua, quasi la pots tocar i ve molt de gust fer-ho. Amb el fred ambient sembla que naveguis dins d'una banyera d'aigua calenta. Malgrat tot vaig arribar a temps per Sopar ostres amb la dona a la Maison du Languedoc Rousillon.
Aprofitant la tarda agradable navegarem 7 o 8 milles endins, ja que ens temíem que, com sempre, la tornada seria massa ràpida i ens trobaríem a port abans del previst. No vàrem caure amb que ja som a la tardor. El temps esta canviant. A la posta de sol el vent va rolar 180º, passant a venir de terra. Lògicament la massa del Garraf es va refredar sobtadament, i en canvi la mar seguia calenta, en record de l'estiu i del dia solejat. Això va produir el terral tèrmic. No cal dir que és molt fàcil interpretar el que ha passat amb el vent, i en canvi és molt difícil preveure el que succeirà.
El dissabte va ser més laboriós. El vaig aprofitar per pintar la teca amb Boracol(r), alcohol boricat al 10% que ven una empresa de Tudela anomenada Raiz 2000 SL. Malgrat els seus 15 anys, la teca del Tempura, esta ben conservada. La filosofia del Boracol, recomanada per l'astiller, és desinfectar la fusta per evitar que creixin els fongs que ennegreixen la teca. Si comparo la meva coberta amb la d'altres vaixells, crec que estic seguint una política encertada. Segurament contradiu aquella creença marinera de que: "a la teca només aigua de mar". Justament la teca que esta pitjor és la que es mulla més sovint: la de la proa i la de la plataforma de bany. Només ho deixo dit per si algú es vol apuntar la recomanació.
Al mateix tems que en Zapatero patia la derrota de la seva Marti-Trini davant d'en Tomás Gómez, vaig finalitzar el cap de setmana amb una magnifica i provocadora representació de Carmen al Liceu. Em va encantar. ¿m'estaré fent molt vell?
