Iatrogènia nàutica

Desprès d'un parell de setmanes desatenent el Tempura per obligacions professionals i familiars, avui l'he anat a veure malgrat la pluja. Havia de polir un arranjament al gelcoat. Tapava un cop que va rebre a la popa amb el moll de formigó de Cala Rajada per l'horrible mar de fons que hi havia aquell dia d'agost. Com sempre ha quedat millor, però no perfecte. Hauré de donar un altre capa. Per rutina he revisat la sentina i amb sorpresa he vist que era plena d'aigua. Ràpidament he comprovat les aixetes de fons, la metxa, el motor... i res de res. Desprès de moltes càbales he recordat que el darrer dia vaig posar el filtre d'aigua salada que havia trencat aquest estiu. Òbviament era l'aigua que havia caigut al manipular els tubs de refrigeració. A la nàutica passa com a la medicina, davant l'aparició d'un problema nou, sempre has de pensar que no sigui l'efecte advers d'un tractament anterior.

Trolling

El mes d'ocubre és el millor per pescar al currican al Garraf. S'agafen moltes llampuges i les tonyines ja comencen a tenir una mida acceptable. Només cal saber on són. Afortunadament ja començo a saber-ho.

Pescar al currican en anglès s'anomena "trolling". Un terme que també s'empra en les comunitats virtuals. S'utilitza per designar l'acció d'entrar als foros per enredar la troca. Arrossegar un esqué per portar la discussió cap a terrenys no volguts per la comunitat i així generar baralles i  malestar. El mateix que fem nosaltres al mar, que arrosseguem un peixet de plàstic per enganyar a les pobres llampugues per portar-les al forn.

Marxa l'anticicló i persisteix la tempesta

Finalment sembla que marxa l'anticicló meteorològic però persisteix la tempesta sobre la sanitat catalana. És esgotador.  Els arbres no els deixen veure el bosc i els polítics de l'oposició aprofiten per embolicar-ho més. Prefereixo recordar aquesta arribada a l'Atmella de Mar per sopar un bon arrosejat.

Jörn Zander

Avui a Vilanova hem acomiadat a Jörn Zander  amb una processó de vaixells per llençar al mar les cendres d'aquest gran navegant des de la coberta del seu vaixell, el Jadic. El mar també ha volgut participar de la cerimònia oferint un meravellós dia solejat d'octubre amb un llevant generós que animava a sortir. En Jörn va ser un referent  per tot el grup d'amics que vàrem compartir el Suan i el Sinofós. Més gran que nosaltres, ens donava lliçons en les regates llargues. Destacava en les situacions difícils. Comptava amb la capacitat de sacrifici que marca els grans navegants. Aquesta mateixa fortalesa l'aplicava a la seva pròpia vida. Amb una increïble enteresa ha afrontat la fatalitat de la malaltia que se l'ha empotat. Com a metge, he tingut el privilegi de poder-lo acompanyar en aquesta difícil etapa, sempre rodejat pel calor i el suport de tota la seva amplia família. Em va impressionar quan fa pocs mesos en Jörn em preguntava si era pruent sortir a la Ruta de la Sal. Òbviament li vaig dir que ho fes ja que era el que més li agradava. Recordareu que va ser aquella dura regata que pots van acabar i en la que el Jadic va trencar el pal. A l'hospital m'explicava amb il·lusio les característiques del  pal nou que havien comprat, al mateix temps que acceptava la fi d'una vida que havia estat molt plena, especialment en la seva faceta familiar.