Cap de Setmana Electoral

He passat aquest cap de setmana electoral  a bord del Tempura. El divendres, quan buscava infructuosament una tonyina vaig saber per RAC1 que la Chacón no volia aparèixer al debat d'en Josep Cuni a TV8. El dissabte vaig reflexionar navegant al llarg de la costa de Castelldefels amb un vent de 10-13 nusos del Nord-Nord-Est que venia de terra i que permetia navegar molt ràpid de cenyida cap al Prat. Al vídeo mostro la velocitat de GPS ja que per mandra no havia muntat la corredera. L'alegria va durar fins que va aparèixer la pluja. Avui anirem a votar en un dia solejat. No sé exactament que votem, ja que tot sembla apuntar que en Rajoy serà president fins que la Merquel vulgui. Bé, aquest blog no és per parlar de política.

Estiuet de Sant Martí

Estiuet de Sant Martí al Garraf from Joan Gené on Vimeo.

Desprès d'una setmana estressant, amoïnat amb les meves petites coses, he gaudit d'un meravellós dissabte al matí, amb un vent de 7-10 nusos, mar pla i temperatura estiuenca en ple mes de Novembre. Que més puc esperar. La cerveseta, és clar!

50 anys de Saló

He celebrat el 50 aniversari del Saló Nàutic de Barcelona anant a visitar l'exposició flotant del Port Vell amb el meu amic i company de navegades Mariano. Aquí apareix en una foto feta amb el telèfon mòbil al interior d'un meravellós Hallberg Rassy de 64 peus. Segurament la peça més valuosa de l'exposició. Un caprici de dos mil·lions d'€. Aquest vaixell és propietat d'un alemany que desprès d'haver-lo mostrat al Saló de Gènova i de Barcelona se l'emporta el proper dilluns a Mallorca, tal com m'ha comentat l'amic Miquel Carrion que també he pogut saludar avui.

La Tardor

El canvi climàtic esta endarrerint les estacions. La calor no va arribar fins l'agost, però s'ha allargat fins novembre. Ara ja tenim pluja, fred, vent i fulles caigudes. No ve de gust sortir a navegar. Ni tan sols fer reparacions. La humitat i el fred penetren fins les parts més internes del nostre cos. Quan fa aquest temps penso en els pobres nòrdics que malgrat el clima surten fins i tot a l'hivern. Tot i que havent estat treballant a Sibèria, a Finlandia, a Dinamarca o a Irlanda del Nord a l'hivern, he de dir que no he passat enlloc tant fred com a Barcelona. Potser perquè aquí anem menys abrigats i perquè les cases estan menys preparades. Si no, ja m'ho direu el fred que passareu veient els vaixells del Salò Nàutic al Port Vell.

Leviatan

El cap de setmana que s'ha estrenat la serie Pan Am (en la que la meva filla Marta és Associate Producer) a Canal+, en el que molta gent ha fet pont per la festa de la Castanyada, o de Tots Sants, ara anomenada paganament de Halloween (segons el Papa), jo he sortit a navegar la tarda del dilluns. Després d'un parell de dies de llevantada el mar era pla amb un ventet de Garbí. A l'horitzó, a la zona on infructuosament i obstinadament busco llampuges i tonyines hi vaig veure un gran petrolier fondejat.  Malgrat que la tarda s'havia escurçat pel canvi d'horari m'hi vaig acostar. A la fotografia mostro l'aspecte monstruós que oferia la seva proa amb l'aigua caient per les gateres. Tant aviat com vaig creuar la seva proa va llevar l'ancora i va partir. Que hi feia?  M'esperava? Esperava l'hora d'entrar a Barcelona (el més probable) o tenia una avaria? És possible ja que a cada moment feia un soroll estrany, com una explosió i a continuació apareixia fum per la xemeneia tal com es veu a la fotografia. No serà que aquest és el motor d'arranque dels petroliers?  En tot cas un Leviatan que ens ha vingut a visitar.