dimarts, de maig 27, 2008

La sequera de les inundacions


Aquesta sequera, no només ha servit per a que els polítics diguessin tota mena de rucades i enfrontessin uns catalans amb els altres. Sinó que també ha ajudat que el pintor encara no hagi acabat la seva feina. Des de que rebem a Barcelona els vaixells amb aigua de Tarragona i del Roina, no ha parat de ploure, tant a les capçaleres dels rius com al varadero de Garraf. Tenim els pantans plens, les lleres dels rius a vessar i el pobre Tempura encara no esta pintat. Si us plau, que pari una mica de ploure per a que els pintors puguin fer la seva feina. Aquest estiu vull navegar i encara he de fer algunes reparacions menors. M'afegeixo a les pregaries d'en Montilla i d'en Baltasar per a que plogui racionalment. Com diu en Serrat jo sóc d'un país que no sap ploure.

2 comentaris:

marta ha dit...

que boniquet el tempura! Jo també vull atravessar el mediterrani! maleïts americans que no saben fer vacances!

Joan ha dit...

Avui he estat amb una senyora de la Kaiser Permanentede CAlifornia i potser m'arreglaré per a venir a un viatge d'estudis a Los Angeles. A l'octubre.