Llevantada

Aquest dissabte he anat a regar el tempura i a seguir reparant un petit cop al gelcoat. No ha calgut treure la màniga perquè plovia i la llevantada feia passar les ones per sobre l'espigó. Amb la ratxa que porto, si no estiguessin les veles esquinçades segur que aquesta tempesta m'hauria enxampat navegant. Aquest hivern de fret, borrasques, neu i crisi ha fet oblidar l'escalfament global. Pobres venedors de plaques solars i generadors eòlics.

Baccarat

L'aturada forçosa a l'espera que l'assegurança acabi d'esfullar la margarida, m'ha permès fer uns petits arranjaments i passejar-me pel port. Cada dia tinc que anar a mirar el Baccarat, un yawl de 52 peus dissenyat per Stephen & Sparkman. Una joia, que segons el butlletí de l'associació de propietaris de Stephen & Sparkman va ser completament restaurada l'any 1999 i que pertany a un holandes anomenant Hans Kettering. Té farratges de bronze i poliches de fusta. Esta impecable, sembla acabat de fer. Fa un parell de mesos que hi és i suposo que hi serà fins el proper estiu. El propietari que ara deu navegar pel Mediterrani l'haurà deixat per hivernar. El port és tranquil però de ben segur que no el varen avisar de la polseguera que hi ha al Garraf. Em temo que per assegurar-se de que l'any que ve també torni, el president del Club el fa regar a diari. Mireu la màniga sobre la coberta. Tal com està, de ben segur que no l'ha deixada en Hans de Rotterdam.

Aprofitar la parada

Aquest amarratge forçós motivat per la lentitud de la companyia d'assegurances per donar el vist i plau als danys i pagar m'ha permès arreglar una mica el pobre Tempura. He netejat la tapisseria que encara era bruta de sal del Tirrè i he canviat les bateries. He fet el negoci amb un amic mecànic que les ha aconseguit a bon preu. També he començat a preparar el viatge de l'any que ve. He anat a Força 6 a comprar el llibre de Rod Heikell del Nord d'Africa, però no l'han trobat. Era perdut dins les caixes que s'havien emportat al Saló Nàutic. Ja hi tornaré la setmana propera. Al Google Maps he vist que la costa del Nord d'Àfrica és a 170 milles de la costa de Mallorca. A veure si aquest any la travessa és un passeig i no enxampo més tempestes. Amb aquest ritme acabaré fent la nova versió del llibre "Navegar con Mal Tiempo", que és molt bo per cert. Una pacient em va regalar la darrera edició.

Les conseqüències de la tempesta

Les proves de la tempesta, un anemòmetre perdut, la major i el gènova esquinçats i la corriola del cap de l'enrotllador del gènova arrancada. Ara he de fer tota la burrocràcia de l'assegurança i a perseguir el veler i els instal·ladors. Sort que avui ja he començat a netejar i endreçar el pobre Tempura, que no ha perdut ni la compostura ni l'elegància. El meu nebot de Pamplona assegura que ja no tornarà a navegar. No és veritat ja que em va acompanyar a portar el vaixell de Tarragona a Garraf.

Tornado a Salou i nosaltres navegant