diumenge, de gener 25, 2009

El Arropiero a Garraf


Ahir vaig anar a veure el documental del "Arropiero", el serial killer espanyol, que després de 40 o 50 assassinats va morir a l'hospital psiquiàtric del meu poble, sense ni un diagnòstic precís ni un judici condemnatori. L'història és digna de "El Caso" i paradigmàtica de l'Espanya negra de la meva infància. Hi vaig anar perquè hi sortia un amic meu psiquiatra comentant la seva relació amb el personatge. La pel·licula em va agradar. Esta ben feta, es distreta i descriu molt bé l'Espanya negra dels anys 60-70. Vaig comprovar amb sorpresa que coneixia també els altres psiquiatres forenses que comentaven el cas. És increïble com estic tant identificat amb la història.

Comento la pel·lícula perquè la història també esta relacionada amb el mar i amb Garraf. Vaig descobrir que en Manuel Delgado, el Arropiero, va assassinar a un pobre home d'un cop de pedra al cap a la mateixa platja del Garraf. El cas va quedar sense aclarir fins que el mateix Arropiero es va auto-inculpar. Per demostrar-ho va reconèixer la pedra de l'assassinat. Al preguntar-li perquè ho va fer si ni tan sols el coneixia, va dir que el va matar perquè li feia pena. Deia que semblava que era un desgraciat, que no l'estimava ningú. Una història increïble com totes les del Arropiero. Aquests relats em recorden els que explicava el meu amic psiquiatra quan navegàvem junts amb el Suan o amb el Farra a les regates.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola, Joan.

No he vist el documental sobre l’Arropiero i, per tant, no te’n puc donar la meva opinió. Però ja que parles de la platja del Garraf, et recomano un reportatge que en va emetre el programa “Thalassa” el setembre passat. L’enllaç és aquest: http://www.tv3.cat/videos/215564984
A més, si t’interessa, el pots penjar al teu bloc.

I aprofito l’avinentesa per preguntar-te què en saps d’aquest veler clàssic amb què il•lustres aquesta entrada. Sembla un vaixell de l’Olin Stephens, però no n’estic segur.

Ens llegim!

Joan ha dit...

Joan,

El vaixell és el Baccarat, un yawl de 52 peus dissenyat per Stephen & Sparkman. Una joia, que segons el butlletí de l'associació de propietaris de Stephen & Sparkman va ser completament restaurada l'any 1999 i que pertany a un holandes anomenant Hans Kettering. Esta hivernant a Garraf. Hi han més fotos en un post del desembre passat.
Gràcies pel link del Garraf.
Resulta que tenim un amic comú. En Xito que treballa al Clínic.

Seguim linkats.

JOoan