dimecres, de maig 27, 2009

Aniversari


Avui faig 54 anys i amb motiu de l'aniversari espero que en Guardiola em regali la victòria al Manchester. Per tot això arrossego una certa vagància des d'ahir a la tarda. Aprofitant que el dia s'allarga, al acabar la feina vaig anar a posar Boracol a la teca que es veia una mica mustia. Al pantalà un veí pescador em va anunciar que aviat s'agafarien dorades a 5 m de profunditat. Com que el tema no m'interessava gaire li vaig preguntar per la pesca de la tonyina, sobre tot volia saber com es poden acabar pujant al vaixell.

Realment vaig reconèixer que ho feia molt malament. Resulta que no s'ha de frenar la canya del tot. Si es porta un fil de 80 lliures, el fre ha d'actuar només fins a les 50 lliures per evitar una trencada de fil. Així doncs l'he de calibrar en una bàscula, cosa que no he fet. S'ha de frenar de poc a poc per aconseguir que l'am es clavi amb més profunditat, deixant que el fil s'escapi una mica mentre recollim si la bestia tira amb massa força.

Tampoc s'ha de parar del tot el vaixell, sinó que s'han de mantenir un o dos nusets de velocitat. Això evita el problema, que ja m'ha passat, de que es posi sota i trenqui el fil amb el casc. Però em va reconèixer finalment que precisaven quatre homes per pujar-la a bord malgrat tenir una barca de pesca anb popa oberta arran de l'aigua. Un era a la canya, un altre al motor, el tercer portava el ganxo i un quart agafava la part final del fil amb uns guants. Jo la he de pujar quasi dos metres, tot sol i a vegades amb la dona pegant-me bronca perquè fa mala mar, té por de que em faci mal o que caigui a l'aigua o simplement perquè la tonyina és massa grossa.

2 comentaris:

Joan Sol ha dit...

Joan!

Felicitats per l'aniversari i pel regal que t'ha fet en Guardiola i el Barça. D'aquest aniversari segur que te'n recordaràs!

Y la tonyina aquesta de la foto fa molt bona pinta. La vas pescar tu? Com la vau fer? L'octubre passat, amb el "Sant Isidre" vam pescar un bonítol d'uns 8 kilos i en vam fer marmitako, que estava delicions. Però saps com estava més bo? Cru, tallat a làmines molt fines, amb sal, una mica de pebre, oli i llimona. No vam fer gens de cas de l'anisakis famós i no va passar res.

Bé, que acabi de provar!

Joan ha dit...

Joan,

Gràcies per les felcitacions. En Gaurdiola no ens va decebre, ben al contrari l'haurem de pujar als altars. La tonyina pescada per mi la vàrem menjar a la planxa volta i volta, una mica crua. Boníssima! Ja somio en tornar a pescar-ne.