diumenge, de desembre 13, 2009

El Molina i Sardenya


Com molt bé havia predit en Tomàs Molina, avui la temperatura ha caigut uns cinc graus. Afortunadament hem abandonat l'estiuet etern que ens concedeix l'escalfament global. Aquest canvi de temperatura, la lectura del post d'en Joan Sol sobre la baia de Sant Francisco, i la propera arribada de la meva filla afincada (de moment) a Califòrnia m'ha evocat el viatge que vàrem fer a Sardenya l'estiu del 2006 amb tota la família i en John. En aquell moment en John encara no era part de la família, justament llavors el varem conèixer. Era un viatge molt especial. No només va servir per conèixer el futur gendre, sinó que també per estrenar el Tempura. Moltes novetats i una aventura inoblidable. Segurament també ho va ser per a en John que a més de descobrir i conviure amb els "sogres" en un vaixell tant petit, també va ser la seva primera excursió nàutica. Totes les imatges que il·lustren el post són justament d'en John que és un gran fotògraf.

La vida a bord va ser còmoda (per nosaltres) i vàrem gaudir de bastant bon temps a l'anada. La Dolors i jo vàrem recollir els joves a Mallorca on hi varen arribar per avió. Els esperàvem a Cala Ratjada, que sembla una colònia alemanya a les Illes Balears.


Només sortir de Cala Ratjada cap a Maó ens va saltar un dofí a la proa per motivar al nou mariner John. A la foto la Dolors ho assenyala. De Menorca vàrem saltar fins l'Alguer quan la Tramuntana ho va permetre. A la imatge inferior apareixen les muralles de l'Alguer en una posta de sol estiuenca i la Gemma xafardejant un mercat al carrer desprès d'un dia de sol i navegació.


La travessa va seguir a través de l'estret de Forneli al costat de Stintino, la meravellosa Baia de l'Asinara, Santa Teresa de Gallura fins l'Illa Maddalena on la climatologia va començar a ser molt més dura com correspon a l'Estret de Bonifacio. La foto de sota mostra justament aquesta illa aturada en el temps.

La tornada va ser complicada ja que la Tramuntana va bufar més d'una setmana seguida. Els joves havien de retornar a les seves obligacions i ho van fer amb avió. Nosaltres vam navegar fins a Barcelona amb motes dificultats com ja explicaré en un altre post. Em va sobtar que en John em comentés que no podia distingir quan canviàvem de país. Saltant entre illes no sabia mai si seguia a Espanya o ja era a Itàlia. Segurament els que vivim aquí des de fa tants segles ens fixem més en les petites diferències que ens separen que no pas en les moltes coses que ens apropen. De fet, fa molts segles que naveguem per aquests territoris. La darrera foto és de la Marta i en John a Porto Cervo. Els esperem ansiosament pel proper dia 22.




1 comentari:

Joan Sol ha dit...

Hola, Joan!

Gràcies per la cita. Un viatge fantàstic, també, aquest que expliques. Ara fa temps que no faig cap travessia llarga i llegint relats com el teu em venen moltes ganes de fer-ne una. Potser aquest estiu...

Salutacions i bon any!