dilluns, de març 21, 2011

El darrer bany d'hivern


El passat divendres, amb les presses per sortir a navegar desprès de quasi un mes de pintures i arranjaments, se'm va quedar atrapada l'hèlix amb el mort. Eren les quatre, feina una tarda molt agradable. Em moria de ganes de sortir. Ràpidament vaig pensar que si avisava el bussejador ja em podia oblidar de navegar aquella tarda. El dissabte tenia guàrdia i dinar familiar el diumenge. La sogra es diu Pepa. Així que entre les ganes de navegar i les de fer una dolenteria, vaig decidir fer un capbussó. El meu amic del vaixell de fusta que envernissava la coberta m'observava amb una rialla. Despullat i guarnit amb unes ulleres de piscina roses de la seva filla, em vaig tirar a l'aigua. No cal dir que estava gelada. Feia tant fred que no aguantava gens l'apnea sota el Tempura. Van caldre tres submersions per desfer l'embolic. Finalment vaig poder sortir a navegar. Estic content de comprovar en viu i en directe que tinc les coronaries a prova de bomba. Amés, avui dilluns ni tan sols estic constipat. Ha estat una bona forma d'acomiadar l'hivern.

3 comentaris:

albert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

jajajajaj!!!

molt bó Joan!!! això és passió per la vela!!!

Que vagi bé!!! ens veiem!!!

PD: felicitats per haver comprovat que tens bé les coronàries! ;)

Anònim ha dit...

a! soc en joan soler...no tinc cap blog io i no sabia molt bé com es podia comentar!!!estic una mica peix amb aixo dels blogs!jeje