Sempre ens quedarà Sète

Davant la previsió de pluges i de mal temps, vàrem decidir deixar amarrat el Tempura i pujar a Paris. De tornada hem parat a Sète a menjar unes ostres. Afortunadament les previsions es varen complir i en canvi a París varem gaudir d'uns dies d'estiu. En Mariano va fer la Ruta de la Sal més ràpida de la història. Sortien a les nou del matí de Barcelona i a les 12 ja sopaven a Eivissa. El guanyador absolut va ser el nostre amic Amador Magraner de l'Acrobat, que amb una tripulació experimentada de Pollença va tenir els pebrots de posar l'espí a Barcelona i no baixar-lo fins a Eivissa, malgrat suportar ratxes de quaranta nusos. L'altre amic, en Zander del Jadic no va tenir tanta sort ja que va trencar el pal. La Ruta de la Sal, que aquesta vegada es va fer en memòria d'en traspassat Farrés, sempre esta plena d'emocions.

Reparant la coberta

Calpe

Garrucha

Garrucha

Per fer una mica de vacances he emprat les dues darreres tardes a reparar la teca de la conerta. Tot una feinada el reposar els taps, polir, netejar,....  Però m'ha permès començar a sentir les sensacions del viatge de l'estiu. De moment no hi haurà travessa de Setmana Santa. La previsió de pluges ens ha desanimat. Presento fotos de viatges anteriors que donen un ambient d'estiu, de dormir al port i de menjars exòtics "bogabante". Deu ser un animal nou del Mediterrani. M'ha fet molta enveja el fondeig de la Taru i l'Alex

Back to Garraf

Per fugir de la disbauxa sanitària, que millor que una navegada amb espí i escoltar les històries indiviuduals de "La Petrolera". Dels més de quaranta velers participants, només tres vàren arribar a temps.

Balena

No comentaré la regata ja que la manca de vent va deslluir el nostre resultat. De tota manera vaig gaudir d'un meravellós dia estiuenc de navegació i de la companyia d'en Mariano. El més interessant va ser que cap a les sis, al llevar-me desprès de fer un cop de cap, el meu company em va dir: "fa una hora que no avancem." Ens trobàvem unes 20 milles davant de Torredembarra. Hi havien tres nusos de vent al cap del pal, però l'absència de vent a la superfície només permetia que ens moguéssim al través a una velocitat d'un nus. Estàvem parats. "T'has perdut els dofins, fa molta estona que escolto com bufen. Amb la foscor no els he pogut veure". Al començar a clarejar vaig veure com a uns cent metres hi havia una cosa molt grossa que bufava i treia un petit xorro d'aigua. Només podia ser una balena. La primera que veig amb el Tempura. Vaig fer aquesta foto moguda que no es veu res de res. L'espectacle va valdre la pena. No ens hi vàrem acostar ja que estàvem en regata. Rucs!

La Vela a la portada de La Vanguardia

En temps de crisi i de futbol és d'agrair que La Vanguardia avui hagi publicat l'arribada del Virbac-Paprec 3. Des d'aquest blog vull felicitar a en Jean Pierre Dick i a en Loïck Peyron. També a l'equip Mapfre que per estrenar-se en les regates de circumnavegació ha fet un excel·len paper. Felicitats a l'Iker Martinez i a en Xabi Fernández. És nota que a més de bascs són campions olímpics. Ara queda esperar la resta de participants, especialment al meu amic Cali que també té tot el seu mèrit.

Aquest any l'acabem

La regata de "La Petrolera" per a solitaris i a dos, desprès de dotze edicions s'ha convertit en un clàssic del litoral català. Pel Tempura suposa un veritable repte. Encara no l'hem pogut acabar. El primer any ens vàrem retirar a les tres de la matinada quan una pantocada va arreplegar a en Mariano a la proa i li va trencar el menisc. El segon, a les sis de la tarda del dissabte ens vàrem atipar de fer bordades davant de Sitges amb un vent de proa que ens impedia avançar. L'any passat ens vàrem retirar avorrits d'esperar l'arribada del vent per tornar. Naturalment, seguint la llei de Murphy i totes les lleis marineres, el vent va bufar tant aviat havíem arrancat el motor. Aquest any, ens hem proposat acabar. Costi el que costi.