dimecres, d’abril 27, 2011

Sempre ens quedarà Sète

Davant la previsió de pluges i de mal temps, vàrem decidir deixar amarrat el Tempura i pujar a Paris. De tornada hem parat a Sète a menjar unes ostres. Afortunadament les previsions es varen complir i en canvi a París varem gaudir d'uns dies d'estiu. En Mariano va fer la Ruta de la Sal més ràpida de la història. Sortien a les nou del matí de Barcelona i a les 12 ja sopaven a Eivissa. El guanyador absolut va ser el nostre amic Amador Magraner de l'Acrobat, que amb una tripulació experimentada de Pollença va tenir els pebrots de posar l'espí a Barcelona i no baixar-lo fins a Eivissa, malgrat suportar ratxes de quaranta nusos. L'altre amic, en Zander del Jadic no va tenir tanta sort ja que va trencar el pal. La Ruta de la Sal, que aquesta vegada es va fer en memòria d'en traspassat Farrés, sempre esta plena d'emocions.