l'Acrobat travessa l'atlàntic

Aquesta setmana hem fet una feina nàutica-lúdica-assistencial pel Mariano i els seus companys que pensenparticipar a la regata VI Gran Prix de l'Atlàntic (Espanya - República Dominicana). Sortiran de Cadis el proper mes de gener amb la voluntat d'anar per feina. No s'acontentaran només amb arribar, volen fer un bon resultat. L'armador de l'Acrobat és el mallorquí Amador Magraner Martínez que acaba de publicar la preparació del vaixell al número de novembre de la revista Skipper. Es un vaixell antic, un Sigma 38 , un disseny de David Thomas, construït per Marine Projects i supervisat per Lloyd's a mitjans dels vuitanta. Pensat per córrer la Fastnet, és segur, robust i veloç. El vaig poder veure navegar a la sortida de la regata Garraf- Soller, com vaig comentar en un post anterior.


En Mariano, durant la visita al Saló Nàutic em va demanar ajuda per fer la llista de la farmaciola. Ràpidament vaig comprovar que no tenia ni la més mínima noció de les cures més elementals. Per arreglar-ho vàrem organitzar una sessió de formació per tota la tripulació amb l'ajuda d'en Jaume, un infermer Mac Guiver, acostumat a treballar a la UCI i a fer trasllats de malalts crítics. Va ser divertit i molt interessant. Vàrem poder comprovar que els tripulants de l'Acrobat no només son uns bons navegants sinó que també son uns nois molt espavilats. Esperem que no calgui aplicar res del que varen aprendre.

Només a 7 milles

Al mateix temps que els catalans ens passegen amb mascareta com si fossin japonesos, discutim si arribarà l'apocalipsi final amb la vacuna de la grip A com vaticina la monja benedictina, i mentre els de la ceba estan nerviosos esperant la sentencia del tribunal constitucional, jo vaig sortir a navegar. Malgrat ser el fatídic 20 N, feia una tarda de principi de tardor. Una brisa em va permetre cenyir a 5-6 nusos fins arribar a vela on sovint i trobo tonyinetes. Aquesta vegada també m'esperaven els dofins que van nadar una bona estona a proa. Aqui presento un dels molts salts d'un dels tres dofins que em van acompanyar uns minuts.

Al cap d'una estona la tarda es va completar capturant un petit bonítol i un parell de barats. El millor sopar per rebre el meu nebot que venia de Pamplona aquell vespre.

No em deixa de sorprende que només a 7 milles de la costa hi hagi tota aquesta naturalesa, al mig de tanta pau i tanta tranquil·litat. Sembla que mar i terra estiguin en planetes diferents. Sortir a navegar és la millor teràpia per poder lidiar amb equilibri totes les misèries de la nostra quotidianitat. Llàstima que com molts psicofàrmacs crei dependència i tolerància. Cada vegada costa més tornar a la vida ordinaria.

L'ego del propietari

Estic decebut de l'exposició flotant del Saló, tant per la poca participació d'expositors com pels vaixells que presentaven. Hi faltaven molts fabricants i alguns dels importants només mostraven vaixells de segona ma. Em va semblar que només estaven contents els velers. Com que no es pot canviar de barco, la gent canvia les veles.


Em va fer gràcia el comentari del venedor d'un Najak 55 quan li vaig mostrar la meva sorpresa de que aquell vaixell tant pesant portés una botavara i un pal de fibra de carboni. Aconseguia una imperceptible disminució de pes a un cost desmesurat. - El pal no és més que el reflex de l'ego del propietari- em va respondre amb un castella d' accent holandés. Suposo que va dir ego per no dir un altre cosa.

Ja som al Saló

Ja he de posar la capota per sortir a navegar les tardes del divendres. Es fa fosc més aviat i les tonyinetes ja s'han amagat. Damunt mostro el cel rogent de fa deu dies. És conegut que presagia pluja o vent. En aquest cas: vent. Aquest cap de setmana ha estat noticia a la televisió que per primera vegada a Catalunya més de la meitat de l'energia produïda ha estat eòlica. Llàstima que han calgut ratxes mantingudes de més de cinquanta nusos per aconseguir aquesta fita. Només tenim el 6% dels molins de l'Estat. M'agradaria que no fos noticia que ens alimentem amb energies renovables. Gràcies a Deu que tenim els verds al govern. En tot cas, no era un cap de setmana per a navegar a menys que no es volgués baixar el record de la travessa entre Barcelona i Mallorca.



Aquests dies són adequats pel manteniment del vaixell i per reprendre els escrits del blog. Justament amb una energia renovada desprès de la reunió de bloguers del Saló organitzada pen Joan Sol. Va ser molt interessant. He de felicitar-lo tant pel lloc que va escollir , la Taverna de la zona de Navegació Tradicional del Saló, com pel clima que va mantenir. Es respirava cordialitat i un interès legítim per la feina dels altres. Vàrem intercanviar experiències i vam poder conèixer molts dels autors que ens llegim per la xarxa. Hi havia una àmplia representació. Alguns mostraven blogs molt ben documentats com el Bitàcora elaborat per bibliotecaris del Museu Marítim de Barcelona, altres fets per veritables professionals del mar com el del "Mar de Proa", i fins i tot els que explicaven experiències úniques com la travessa de l'Onawind Blue a les illes amb un vaixell fet pel mateix autor. Em va sobtar també l'esperit col·leccionista i meticulós d'en Eduard Boada, professor de Tarragona que col·leccionava al blog Far de la Banya, fitxes amb fotografia inclosa de tots els vaixells que recalaven al seu port. Malauradament no recordo l'adreça. El diumenge el vaig acabar amb la película Julie & Julia que explica la història d'una noia dels suburbis de New York que va aconseguir el somni de fer-se escriptora, que no milionària, publicant un blog de cuina. Tots els blogaires tenim molt en comú. Escrivim per a calmar una ansietat interior, per ordenar les nostres idees, però sobre tot per a compartir les nostres emocions amb altres persones. Tot-hom desitja ser escoltat i també llegit. No puc amagar l'emoció que vaig sentir quan al presentar-me molts em varen reconèixer i em miraven amb complicitat. Una reunió molt interessant que hauríem de repetir.

Reunió de bloggers nàutics al Saló

Encara tinc a la memòria el record de les navegacions estivals i el de les tonyinetes pescades aquesta tardor quan ja som al Saló. No fa gaire fred, però ja ha arribat el Saló Nàutic i en Joan Sol ens ha convocat a una reunió de bloggers nàutics pel mig dia del proper diumenge. Em fa il·lusió anar-hi especialment per l'esforç que ha fet per organitzar la reunió. No ho faig perquè em senti un veritable blogger nàutic. No escric pels altres, només ho faig per a mi mateix. És una forma de recordar els bons temps que he passat navegant, al port o simplement mirant vaixells. Especialment al voltant del Tempura. Aquesta tarda per exemple he anat a Garraf a desendollar el carregador de bateria per evitar un cort-circuit, però sobre tot per a gaudir de la pau del port, per veure el Tempura solet, esperant que hi vagi el proper divendres a donar una volta. El port estava solitari. Sota una posta de sol rogenca només hi havien els mariners, els pocs habitants del port i un navegant jubilat que llueix una coleta. No hi he pogut ser gaire temps, però ha estat més que suficient. Curiosament aquest any no tinc entrades pel Saló. Els de Yate no em volen regalar una caçadora com van fer l'any passat per l'article de la "Ruta de los Volcanes". Els de Hobie Cat obviament fa anys que no em regalen entrades, però els d'Eurosail tampoc. Es veu que al cap de tres anys de comprar el vaixell ja no regalen entrades. Posen un llistó tant alt que no puc mantenir. Em veig incapaç de comprar un vaixell cada dos anys per aconseguir entrar gratis al Saló.

PD. Els del Club Nàutic Garraf m'han regalat 3 entrades que han rebut de la Federació Catalana de Vela. Espero que no sigui arran de llegir el blog.

PD2. Retiro el comentari irònic envers Eurosail, ja que avui he rebut dues entrades. Moltes Gràcies. Espero que en bon amic Carrion hagi valorat amb ironia i esportivitat la meva broma. M'agradarà poder saludar a tot l'excel·lent equip d'Eurosail al Saló. Una abraçada.