Al mateix temps que els catalans ens passegen amb mascareta com si fossin japonesos, discutim si arribarà l'apocalipsi final amb la vacuna de la grip A com vaticina la monja benedictina, i mentre els de la ceba estan nerviosos esperant la sentencia del tribunal constitucional, jo vaig sortir a navegar. Malgrat ser el fatídic 20 N, feia una tarda de principi de tardor. Una brisa em va permetre cenyir a 5-6 nusos fins arribar a vela on sovint i trobo tonyinetes. Aquesta vegada també m'esperaven els dofins que van nadar una bona estona a proa. Aqui presento un dels molts salts d'un dels tres dofins que em van acompanyar uns minuts.
No em deixa de sorprende que només a 7 milles de la costa hi hagi tota aquesta naturalesa, al mig de tanta pau i tanta tranquil·litat. Sembla que mar i terra estiguin en planetes diferents. Sortir a navegar és la millor teràpia per poder lidiar amb equilibri totes les misèries de la nostra quotidianitat. Llàstima que com molts psicofàrmacs crei dependència i tolerància. Cada vegada costa més tornar a la vida ordinaria.
2 comentaris:
Un post que denota calma i una visió força irònia de la vida més qüotidiana. M'ha agradat, la calma i el mar que respira...
Salut,
Eduard
Eduard,
Els que van sortir a bussejar davant del Prat van tenir més sort que jo i van veure una balena. Avui ho han dt a la TV3.
Joan
Publica un comentari a l'entrada