dilluns, de novembre 09, 2009

Ja som al Saló



Ja he de posar la capota per sortir a navegar les tardes del divendres. Es fa fosc més aviat i les tonyinetes ja s'han amagat. Damunt mostro el cel rogent de fa deu dies. És conegut que presagia pluja o vent. En aquest cas: vent. Aquest cap de setmana ha estat noticia a la televisió que per primera vegada a Catalunya més de la meitat de l'energia produïda ha estat eòlica. Llàstima que han calgut ratxes mantingudes de més de cinquanta nusos per aconseguir aquesta fita. Només tenim el 6% dels molins de l'Estat. M'agradaria que no fos noticia que ens alimentem amb energies renovables. Gràcies a Deu que tenim els verds al govern. En tot cas, no era un cap de setmana per a navegar a menys que no es volgués baixar el record de la travessa entre Barcelona i Mallorca.



Aquests dies són adequats pel manteniment del vaixell i per reprendre els escrits del blog. Justament amb una energia renovada desprès de la reunió de bloguers del Saló organitzada pen Joan Sol. Va ser molt interessant. He de felicitar-lo tant pel lloc que va escollir , la Taverna de la zona de Navegació Tradicional del Saló, com pel clima que va mantenir. Es respirava cordialitat i un interès legítim per la feina dels altres. Vàrem intercanviar experiències i vam poder conèixer molts dels autors que ens llegim per la xarxa. Hi havia una àmplia representació. Alguns mostraven blogs molt ben documentats com el Bitàcora elaborat per bibliotecaris del Museu Marítim de Barcelona, altres fets per veritables professionals del mar com el del "Mar de Proa", i fins i tot els que explicaven experiències úniques com la travessa de l'Onawind Blue a les illes amb un vaixell fet pel mateix autor. Em va sobtar també l'esperit col·leccionista i meticulós d'en Eduard Boada, professor de Tarragona que col·leccionava al blog Far de la Banya, fitxes amb fotografia inclosa de tots els vaixells que recalaven al seu port. Malauradament no recordo l'adreça. El diumenge el vaig acabar amb la película Julie & Julia que explica la història d'una noia dels suburbis de New York que va aconseguir el somni de fer-se escriptora, que no milionària, publicant un blog de cuina. Tots els blogaires tenim molt en comú. Escrivim per a calmar una ansietat interior, per ordenar les nostres idees, però sobre tot per a compartir les nostres emocions amb altres persones. Tot-hom desitja ser escoltat i també llegit. No puc amagar l'emoció que vaig sentir quan al presentar-me molts em varen reconèixer i em miraven amb complicitat. Una reunió molt interessant que hauríem de repetir.

6 comentaris:

Eduard Boada ha dit...

Salutacions,

Si no et fa res t'agafaré la foto, en tens més?

fardelabanya.blogspot.com

Et passo l'adreça, això té fàcil solució... i si... ai el col·leccionisme!! :-)

Una abraçada des de Tarragona,

Joan Sol ha dit...

Hola, Joan!

Veig que el col•leccionista tarragoní de vaixells ja s'ha presentat ell mateix i, per tant, no cal que et digui qui és.

Va estar molt bé la trobada, efectivament, i com ja he dit en altres comentaris, crec que ens hem de felicitar tots plegats per haver-la fet possible. Em va saber greu no poder xerrar amb tu una estona... bé, amb tu i amb d'altres que éreu allà. La propera trobada, ara que ja ens coneixem, l'hem de muntar de manera que ens permeti parlar més entre nosaltres. Bé, ja hi haurà ocasió.

Salutacions des del Maresme!

Joan ha dit...

Eduard,

T'he enviat l'altre foto que tinc per email. Ara posaré el link al teu blog.

Joan

Joan ha dit...

Joan,

Efectivament s'ha de repetir!

Joan

Eduard Boada ha dit...

S'agraeix, vaig fer-ne molt poquetes i una mica fosques ja que no vaig estar massa pendent de la càmera, era més inetressant viure-ho...

Salutacions

Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)