L'ànode

Aquest divendres vaig fer una suspensió per netejar el casc del Tempura. Curiosament estava bastant net, i al passar-li l'esponja queia la poca patent que quedava. Sort que en Jairo em va ajudar, va netejar l'hèlice que era una veritable musclera i li va donar una ma de patent on estava quasi absent. Justament al treure les canailles i els musclos vàrem veure que l'ànode estava fluix. Per apretar-ho calia treure l'hèlice i no ens vàrem atrevir. Així , el proper dijous el tornarem a aixecar i en Xavi, el mecanic, fara la feina. Aquesta suspensió em recorda l'acudit de l'aragonés que li van preguntar ¿con qué quieres el huevo? - ¡ con otro !

No és només un altre tarda de divendres

És febrer, però aquest divendres semblava primavera. Anava per l'autopista a 80 cap el Garraf a passar una tarda de solitud i vela, excitat per l'interessant perspectiva professional que se'm obra desprès de més de cinc anys de sequera. Bufava un ponent variable entre 10 i 15 nusos i el mar era pla. Tot molt agradable. Vaig instal·lar ràpidament la maniobra de l'espí, amb el meu nou invent pels barbers. Abans de les quatre sortia per la bocana i em posava a cenyir. Malgrat que el casc no esta prou net feia uns sis nusos a 35 graus del vent. He acordat amb el contramestre que la propera setmana farem una suspensió per a netejar-lo. Bordo de mar i quan el sol ja era molt baix, bordo de terra i obrir-me fins a empopar. No porto rellotge per a gaudir més del moment. Com que el vent havia rolat no calia trabutxar per tornar. Com sempre arrossegant un curri sense pescar ni un plàstic. Crec que entre tots i tot hem aconseguit esterilitzar la nostra costa mediterrània. Un desastre. Tornar amb l'espí era molt gustós, ja que la petita ona que hi havia t'acabava d'empènyer. Malgrat es feia fosc no podia parar. Encara hi havien alguns pescadors amb més moral que jo i la patrulla de la Guàrdia Civil que tornava a port. Jo no podia parar. Al arribar davant de Garraf no volia entrar a port i vaig seguir amb l'espí. M'havia agafat el síndrome del Mestre Bernard Moitessier que com recordava Joan Sol al seu blog, després de donar la volta al mon en solitari a la primera regata d'aquestes característiques i malgrat anar primer no va voler passar per l'arribada i va seguir navegant per a retornar a les illes del Pacífic donant una altre volta al planeta. Jo vaig recobrar la lucidesa molt abans i a l'alçada de Port Ginesta vaig tornar enrere. L'excel·lent jornada va acabar amb un sopar de tapes per a dos al Paco Meralgo i una copa al Dry Martini amb els de la tercera edat.

Nostàlgia del Pont Antic

Segurament la darrera vegada que hi passo amb cotxe.

Estrena del Pont Nou d'entrada a Garraf

Les tardes s'allarguen

Els divendres a la tarda són un moment especial, el millor de tot el cap de setmana. Hi han dos dies de festa per davant que encara no s'han espatllat. És la situació més propera a la felicitat. Encara no he anat al super o he perdut tota la tarda davant de l'ordinador preparant un avorrit Powerpoint. A més, durant l'hivern el port esta solitari, només hi han els mariners, els que treballen al varador i els pocs que viuen en un vaixell. Justament aquesta setmana em van dir que una parella, nebots d'un antic soci de vaixell, estan vivint en el Suan a Port Ginesta. Un Falcon de 28 peus fet a Vic que irònicament s'anomenava Suan perquè sona com Swan. Suposo que el deuen haver arreglat ja que per dins estava totalment destrossat per les nostres regates i sobre tot, per les dels primers propietaris. Afortunadament les tardes cada vegada són més llargues i menys fredes. Aquest divendres a les quatre quan vaig arribar el mar estava com un plat, però afortunadament va aparèixer un Garbí que ràpidament va pujar fins a 16 - 18 nusos. Tot un plaer per a cenyir, fer bordos i tornar d'empopada. El que fa temps que no apareix és la pesca. Malgrat tot, jo no perdo l'ocasió de tirar la canya. La pel·lícula recull l'empopada i la radio que sempre m'acompanya en aquestes tardes de relax i vela.

Estrenar les veles

Finalment he pogut navegar amb les veles noves. Han passat més de tres mesos des de que les vaig escaparrar al Tornado de Salou. Les veles són tan noves, tan maques que em feia por caçar-les amb força. Al vídeo es veu que no estan prou tenses.

Aquesta tarda el mar estava mogut. Tornaven a anunciar vent i els comunicats i avisos eren aterradors. A Catalunya sempre passa el mateix. Fa quinze dies no passava res i una ventada anunciada pels meteoròlegs va produir morts i moltes destrosses. Els polítiques que van ignorar l'alerta, ja que continuaven amb els seus actes i amb les seves inauguracions, van acabar culpant al meteoròlegs, a la imprudència dels esportistes i a la vagància dels funcionaris que no eren als ajuntaments en cap de setmana. El govern no va assumir cap responsabilitat. Aquest cap de setmana, que és una mica ventós al Cap de Creus i al Delta , esta ple d'alarmes i d'avisos. Ara sí que són eficients. Sempre cal que s'atropelli algú per a posar un semàfor. Cal que hi hagin morts per organitzar un programa preventiu davant del vent. En tot cas jo no he sortit perquè no m'arrisco a fer un altre avis a la companyia d'assegurances i esperar les veles durant tres mesos més.

El Camerone és el millor

El Camerone va cinquè en temps real a la Transquadra. Aquesta regata és la travessa l'Atlàntic en solitari o a dos per a majors de quaranta anys. Ara estan fent la segona i ultima etapa que surt de Madeira. Aquest vaixell és un Farr 31 amb el que vàrem fer regates d'equip durant cinc anys una colla d'amics. Abans que nosaltres l'havia tingut el De la Gandara i altres regatistes professionals. El vàrem anar a buscar a Galicia. A nosaltres ens el va comprar l'actual propietari i regatista afeccionat, el francès Michel Renouard per celebrar que havia complert 50 anys. La noticia és de gran transcendència per nosaltres ja que malgrat anar set tripulants, ens retiràvem de les regates quan el vent pujava més de 20 nusos. En Michel travessa tempestes tot sol. És el nostre heroi. Li hem de preguntar com ho fa ja que realment el vaixell és extremadament lleuger (2200 kg) i esta sobredimensionat de veles. Realment a França hi ha un altre nivell i en Michel és un Crac.

Ja són aquí

Ahir vaig anar a posar les veles. La major és mil vegades millor que el drap que portava i el gènova és diferent. L'he de provar navegant, ja que a mi em sembla una mica més petit, o al menys que la seva baluma és menys allunada. L'antic tocava la creueta superior i en canvi aquest no hi arriba. S'ha de veure. Potser va millor ja que amb l'altre sovint havia d'obrir-la per a dalt per evitar escora i guanyar velocitat. Encara que com podeu imaginar em fa molta il·lusió provar les veles, estic content de no poder-ho fer. Estic encara més content de que la meva filla sigui aquí i justament per a recollir un premi literari. Aquest fet m'ha donat més felicitat que si hagués acabat la Vendee Globe.

Avui és un gran dia

El 27/1/09 és un gran dia. Tot ha sortit bé. A primer hora he comprovat que l'assegurança havia finalment ingressat l'import de la reparació. La meva filla ha vingut espontàniament a veure'm a la feina i en arribar a casa a l'hora de dinar he trobat les caixes de les veles. Es pot esperar quelcom més d'un simple dimarts de gener? Ja només penso en anar al Garraf i provar les veles. Quina il·lusió. El meu nebot, també anomenat "Xut", perquè quan era petit no parlava però es fixava, espera que faci un gran post amb l'arribada de les veles. No el decebré. Ja poso a carregar la videocàmera.

El Arropiero a Garraf

Ahir vaig anar a veure el documental del "Arropiero", el serial killer espanyol, que després de 40 o 50 assassinats va morir a l'hospital psiquiàtric del meu poble, sense ni un diagnòstic precís ni un judici condemnatori. L'història és digna de "El Caso" i paradigmàtica de l'Espanya negra de la meva infància. Hi vaig anar perquè hi sortia un amic meu psiquiatra comentant la seva relació amb el personatge. La pel·licula em va agradar. Esta ben feta, es distreta i descriu molt bé l'Espanya negra dels anys 60-70. Vaig comprovar amb sorpresa que coneixia també els altres psiquiatres forenses que comentaven el cas. És increïble com estic tant identificat amb la història.

Comento la pel·lícula perquè la història també esta relacionada amb el mar i amb Garraf. Vaig descobrir que en Manuel Delgado, el Arropiero, va assassinar a un pobre home d'un cop de pedra al cap a la mateixa platja del Garraf. El cas va quedar sense aclarir fins que el mateix Arropiero es va auto-inculpar. Per demostrar-ho va reconèixer la pedra de l'assassinat. Al preguntar-li perquè ho va fer si ni tan sols el coneixia, va dir que el va matar perquè li feia pena. Deia que semblava que era un desgraciat, que no l'estimava ningú. Una història increïble com totes les del Arropiero. Aquests relats em recorden els que explicava el meu amic psiquiatra quan navegàvem junts amb el Suan o amb el Farra a les regates.

De Garraf a Garraf

Aquest cap de setmana d'anticicló he navegat entre Garraf i Garraf. Curiosament no vaig poder penjar el vídeo que el resumia a YouTube pel copyright de la cançó. Es veu que el Crosby Still Nash and Young ho tenen controlat, però no en Leonard Cohen. Queda millor amb la segona cançó, la de'n Cohen.

"La météo"

Avui he aprés a la web de la Vendée Globe que hi ha una dita marinera francesa que diu « qui trop écoute la météo perd ses heures au bistrot ». Segurament, sense conèixer-la, me la vaig aplicar quan vaig travessar el Tornado de Salou a plena matinada. Un altre vegada no he de ser tant mariner francès i no no he de fer tant de cas de les seves dites. Amb aquest cel que feia a Castelldefels el dissabte passat era millor quedar-se al bistrot, encara que tinc pressa per anar a provar el nou anemòmetre i les noves veles quan arribin. Potser estic aprenent.

Tsunami a Llança

Avui han fet la reparació de l'anemòmetre. Ja només falta esperar les veles i que la companyia pagui. Demà li enviaré les factures per fax.
En les meves navegacions per Internet he vist aquesta onada que sembla un veritable Tsunami a Llança. Recordo que a la meva infància aquesta montanyeta era una veritable illa i aquest parking una platja. Segurament el mar vol tornar-ho tot al seu lloc.

Deures del Tempura

Aquest Nadal no fa temps per navegar. Avui hi havien boires, mar plana i manca de vent. Un clima molt adequat per anar amb cotxe a Port Ginesta a comprar. He trobat un aparell elèctric que s'adapta perfectament al WC del Tempura. No és per enrampar al que faci pipi, sinó per evitar la manxada postmiccional. Un article interessant a considerar per aquest estiu. La part negativa és que cada vegada vaig posant més instruments elèctrics sense ampliar les bateries i que augmento el risc de que els instal·ladors malmetin el vaixell. Sempre puc posar un altre bateria que ajudi a aguantar l'equipament però el risc dels instal·ladors por curosos és difícil de neutralitzar. També he arreglat els barbers de l'espí. Ja només em falten les pasteques que he encarregat. Quan les tingui sortiré a provar-los. Puc navegar amb espí encara que no hagi rebut encara el génova que he encarregat.

La calma desprès de la tempesta

Ahir al vespre costava de creure que fos el mateix mar que feia passar les ones per sobre l'espigó un parell de dies abans. El passeig solitari davant la Costa del Garraf em va ajudar a acabar l'any en pau i reflexió i també va servir per remolcar a un altre veler que s'havia quedat sense gas-oil a una milla de la bocana. Justament és la llumeta que es veu davant del port del Garraf. Bon any a tots!

Pitjor al Port Olímpic

La llevantada que ha estat moderada al Garraf en canvi ha fet estralls al Port Olímpic que és al costat. Segurament el Port del Garraf ha quedat més protegit perquè la seva costa queda més orientada cap al Sud i en conseqüència no ha rebut la tempesta de llevant tant de ple com el Port Olímpic. El vídeo mostra com les ones passen per sobre l'espigó de Gregal del Port Olímpic. Molts vaixells van quedar malmesos i un home va perdre la vida. Poca broma amb el Mediterrani.

LLevantada al Nadal 2008

A més de torrons i cava, aquest Nadal ens ha portat vent, ones i neu. Aquí una mostra del que passava al Garraf.

Finalment

Desprès d'un mes i mig, els de Pantaenius van comunicar-me que pagaven totes les despeses, excepte l'estada al Port de Tarragona. Cap problema. Ahir mateix ja vaig demanar les veles i entre avui i demà puc posar en marxa el tema de l'anemòmentre i la politja. És un bon regal de Nadal. Ja només falta que arribi la familia californiana per aconseguir un estat d'ànim proper a la felicitat complerta. Bon Nadal.

Quan falta?

Els de Pantenius encara estan esperant l'informe del Meteocat i jo no puc deixar de pensar en les properes vacances. Aquest any hem d'anar a la costa del Nord d'Àfrica. Primer una escala a Mallorca i d'allà fer un salt una mica llarg fins a Tunis. Amb els vents predominants es preveu una llarga empopada com la de la foto. Aquesta és de la tarda que vam fer la travessa entre l'estret de Messina i Taormina. Bufaven més de 20 nusos de popa i el Peli feia la mig diada a proa i la resta a les lliteres. El fotut va ser tornar al cap de dos dies.

Llarga espera

Els de Pantaenius encara no s'han pronunciat. Em comuniquen que esperen un comunicat oficial de Meteocat..... Excuses per allargar el proces. Ahir vaig sopar amb un vell amic irlandès que té un Hallberg Rassy 36. Va ser ell qui em va ajudar a decidir-me a comprar el Tempura. Fa tretze anys que treballem plegats en projectes internacionals, però vàrem disfrutar explicant històries dels nostres vaixells i planejant viatges impossibles. El vaig animar a baixar-lo al Garraf. Amb un Easyjet de 70 € podria navegar amb sol cada cap de setmana.

Jo ja he començat a preparar el viatge de l'estiu comprant un pilot del Nort d'Àfrica.